18 de agost de 2014
18.08.2014
Diari de Girona

Greus discrepàncies

18.08.2014 | 00:00
Greus discrepàncies

Al Sr. José Antonio Zarzalejos

A mi em sembla perfecte que es facin escrits, tertúlies, articles i fins i tot manifestos contra el procés sobiranista català. I que se'n facin a favor. Només faltaria! I em sembla perfecte, si el Director l'hi deixa fer, que un senyor, la història del qual tothom coneix -exdirector del Correo i d'ABC-, José Antonio Zarzalejos, ens engalti els seus tres quarts de pàgina dominicals a La Vanguardia, sempre unidireccionalment contra el procés català, amb un discurs que té més a veure amb els seus desitjos que amb la realitat catalana i que des d'aquí provoca més aviat pena per manca del sentit del ridícul. (Per a possibles addictes: Ho repeteix a la SER i a El Confidencial.)

Donarem només tres botons de mostra entre les seves darreres aportacions: primera, atribuí un gruix i una capacitat de maniobra i d'influència a això que es denomina Societat Civil Catalana, gairebé comparable amb l'ANC i Òmnium Cultural sumats, que aquí provocà riotes de quilòmetre i mig. Segona, justificà la seva signatura a la Declaració del Círculo de Bellas Artes de Madrid titulat Por una España federal en una Europa federal cercant una ja tardana tercera via d'encaix de Catalunya dins Espanya (males llengües asseguren que en fou un promotor i ell mateix admet que la va "encoratjar"), d'una manera en què el llautó és evident encara que no vulgui, perquè acaba així: "La declaració del Círculo constitueix una modesta i sincera oferta de nou amarratge de Catalunya al moll d'Espanya". [Excursus: segons el Fabra, "amarrar"= "subjectar alguna cosa (especialment una nau), amb cordes, cadenes, etc." També: "Lligar (una persona), fermar-la". És a dir, Zarzalejos i els signants de la Declaració ens volen a tots els catalans lligats, fermats, subjectats amb cordes o cadenes al moll d'Espanya. Uf! Encara no han passat pantalla; quan arribaran de veritat la pantalla on som els catalans?] Tercer botó de mostra: per a Zarzalejos, amb l'afer Pujol, abans no es produís, la trobada entre Rajoy i Mas, ja havia quedat "amortitzada" i tot el procés sobiranista lesionat. Bufa!

Tinc un amic que ha deixat la subscripció a La Vanguardia fins que aquest senyor deixi d'escriure-hi, cosa que trobo absolutament exagerada. Perquè, com sempre dic, és bo saber com ens veuen els de l'equip contrari, els que empren la Constitució per amarrar-nos, lligar-nos, encadenar-nos... al moll d'Espanya. Així els independentistes creixen que és un gust! Aquests senyors, com que veuen el perill que ens desamarrem d'Espanya d'una vegada, ara clamen pel miratge d'un estat federal que no van voler fer durant la transició (a veure si ens tornen a engalipar: qui dia passa, any empeny) ni tampoc no volen ara. I Rajoy ho ha deixat ben clar.

El que seria de desitjar és que aquests senyors no mentissin. Copio de La Vanguardia (20-VII passat): "La federalització d'Espanya -més enllà de les evocacions temoroses que concita la mala experiència del segle XIX- és un model que satisfaria àmpliament a Catalunya i fora d'ella. Seria una bona solució per a molts catalans -ja sabem que no serviria de res als recalcitrants secessionistes- però també per a grans sectors d'altres espanyols...". Zarzalejos sap el que no sap ningú, justament perquè no ens deixen demanar-ho en una consulta. Sap que el model federal satisfaria "àmpliament a Catalunya". Però, que no sap comptar? Que no sap sumar els diputats sobiranistes del nostre Parlament que ja han passat pantalla del model federal? Per què enganyar així el lector? Mirant el nostre Parlament, el seu "àmpliament" hauria de dir "escassament", "estretament", "encongidament"... Les dades de les enquestes diuen que som un 80% de catalans que demanem el dret a decidir i a votar; els comptes del nostre Parlament donen majories als sobiranistes i no pas als federalistes! Fixem-nos en la manera d'escriure d'aquest senyor: oposa "molts catalans" als "recalcitrants secessionistes", com si aquells "molts" impliqués que els secessionistes fossin "pocs". No, senyor Zarzalejos: vol fer bé els comptes? Els secessionistes són majoria al nostre Parlament. Els que són pocs són els federalistes i... amb la moguda d'Iceta veurem quants en queden!

Per a més inri, el senyor Zarzalejos no ha fet fàstics el passat mes de juliol al premi Francisco Cerecedo que atorga l'Associació de periodistes Europeus (males llengües diuen que se l'ha fet atorgar). No em saben greu els 24.000 euros sinó la justificació de la persona escollida "pel valor implícit en l'opinió honesta i coherent, que l'ha convertit en referent de serenor, de diàleg i de convivència".

Sóc un pobre diable amb la carrera de periodisme, no sé qui dóna aquest premi europeu, però com que sóc periodista europeu, deixin-me manifestar les meves greus discrepàncies amb aquest premi. Voldria demanar al senyor Zarzalejos on era el 1978, quan Fraga discrepava del text constitucional i demanava l'abstenció al referèndum. Diàleg i convivència? I on era quan Fraga deixà la comissió de redacció del primer Estatut català? I on era durant la redacció i riboteig del segon? Quan el boicot del PP i la recollida de signatures contra l'Estatut català, què escrivia? Opinió serena? I quan la sentència contra un Estatut d'un TC amb membres caducats i sentenciant en representació del poble contra el poble que l'havia referendat, on era el senyor Zarzalejos i què escrivia? Què ha escrit dels dos darrers 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya?

"Referent de serenor, diàleg i convivència"? Un home que va contra el dret a decidir de tot un poble? Senyors periodistes europeus que li han atorgat aquest premi, com a periodista europeu que també sóc, per més pobre diable que em considerin, a mi, consti, no em representen. Repassin el que ha escrit el senyor Zarzalejos i diguin-me què troben de serenor, diàleg i convivència en els escrits d'un home que vol amarrar, ben encadenats i lligats, tots els catalans al moll d'Espanya. Un home que, davant de l'afer Pujol, després de la seva coratjosa confessió, en comptes d'oferir perdó, demanava a Mas que imposés distància absoluta "entre ell i l'organització que va fundar" i assegurava que el cas era "l'inici d'un llarg relat que posarà en qüestió l'statu quo polític a Catalunya", perquè hi ha en joc no només "el poder autonòmic sinó un procés de secessió apadrinat pel partit que ell va fundar, i a la seva política se li atribueix ("Ara paciència, després independència") haver establert les bases del tomb de l'opinió social catalana, raonablement instal·lada el 2000 en l'Espanya democràtica" (27-VII-2014). Això és serenor i diàleg? El 2000 Catalunya era al lloc on calia que fos i que ara no hi sigui en té la culpa Pujol? Tothom sap que Pujol no va ser mai secessionista. Tothom sap els esforços que va fer perquè Espanya progressés i Catalunya pogués trobar-hi un encaix millor.

El dia que Zarzalejos estudiï una mica la nostra història, faci un article sobre els maltractes que Catalunya ha rebut d'Espanya. El dia que sigui una mica autocrític, però de veritat, el dia que vulgui saber a quina pantalla som la majoria de catalans, començarà d'entendre coses i potser sí que arribarà a merèixer un premi...

Atès que dubto que ho faci, li explico què passarà després del 9-N. Si s'ha votat, les aigües no sortiran de mare i tot es podrà negociar a les bones; si no, govern de concentració català, eleccions plebiscitàries el 2016, Junqueras cap de govern i declaració unilateral d'independència. A les males, és clar. Apunti-s'ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook