27 de agost de 2014
27.08.2014
Diari de Girona

Trabucaires

27.08.2014 | 00:00
Trabucaires

Fa uns anys va haver-hi, coincidint amb les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, algunes veus que criticaven les desfilades dels manaies per Setmana Santa perquè, deien, era una exhibició marcial que entrava en contradicció amb la sensibilitat popular. Com que no hi havia Twitter, aquelles veus van tenir un recorregut limitat, com a molt una carta al diari i algun comentari radiofònic d'escassa repercussió. Ara, a Cardedeu, s'ha embolicat la troca perquè els trabucaires van disparar salves sota el domicili del regidor del PP. Com que ara sí hi ha Twitter, i vivim una era en què tot és susceptible d'una lectura política, algunes veus han vist en el gest una provocació vinculada al debat sobiranista.
Primer de tot, convidaria subratllar que els trabucaires són una tradició tan respectable i irritant, en la mateixa proporció, que les matinades de grallers. És a dir, són una tocada de nassos per al vindicador de la pau i la tranquil·litat, però al capdavall és la "nostra" tocada de nassos. Et desperten d'un sobresalt i els odies mentre somrius, una gesta molt lloable assumint que tots vivim immersos en un cert restrenyiment quotidià. Les festes majors, en definitiva, van d'això, de posar en valor qui som i d'on venim, i les seves expressions culturals poden ser, com en el cas dels trabucaires, tant una recreació històrica com una paròdia contextual.
D'acord, potser els de Cardedeu no van estar especialment afortunats cantant l'himne del PP, però això no és un conflicte polític: és un problema de cintura personal de la "víctima", que només havia de sortir al balcó amb una regadora, o bé deixar-se "matar" amb un somriure, per aconseguir un efecte dissuasiu. Però no, prefereix callar (perquè va trigar uns dies a proclamar la seva indignació) i després s'abona a una teoria de la conspiració que, francament, ratlla el ridícul. Si uns trabucaires van a casa teva un dia qualsevol i t'executen en conya, és comprensible que et fotis com una moto; si passa en festa major, no facis veure que no coneixes les regles del joc, que a més ets un servidor públic.
I si us plau, prou de donar categoria política a l'anècdota, que ja som grandets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook