El dia 8 de novembre de 2009, el director d'aquest diari, Jordi Xargayó, entrevistava Artur Mas, cap de l'oposició al govern tripartit, amb el titular: "No hi ha una majoria social per plantejar la independència".

Preguntat per si el programa de CiU a les eleccions autonòmiques del 2010 inclouria la independència, la resposta va ser: "La independència directament, no. La defensa del principi d'autodeterminació dels pobles, sí. El dret a decidir dels catalans, també".

L'entrevistador va insistir sobre la convo?ca?tòria d'un referèndum d'independència i la contesta va ser: "No s'ha de descartar, pe?rò no en els propers quatre anys, perquè ens portaria a la derrota de la causa. I Catalunya no està per acumular derrotes, sinó per començar a tenir victòries".

A la pregunta sobre si els catalans sortirien beneficiats de viure en un estat indepen?dent, el futur president de la Generalitat no es va mossegar la llengua: "Depèn de com es fes aquest procés. Si es pogués fer de manera tranquil·la, pacífica i racional, proba?blement sí. Però dintre d'Espanya un pro?cés així no seria ni fàcil, ni massa pacífic, ni massa racional. Més aviat visceral i traumàtic".

Quan se li va demanar què passaria l'endemà de la independència amb una Catalunya fora de la Unió Europea, va afirmar amb contundència: "Seria un suïcidi. No cal ni plantejar-s'ho".

A les respostes apareix sense embuts l'esperit bel·licós d'un Artur Mas disposat a l'enfrontament entre els governs de Catalu?nya i d'Espanya i també entre els ciutadans de Catalunya. El resultat seria la victòria d'uns i la derrota d'altres. Ai dels vençuts!

Paga la pena recordar aquelles declaracions perquè on va dir blanc, ara diu negre. Cert és que en aquests quatre anys l'onada independentista ha crescut.

Ara bé, és ERC que se'n ha aprofitat sense entrar al govern, tot i donar suport a unes retallades socials brutals i en sintonia amb la política d'austeritat del Govern central. Quines penques!

No obstant, res està dat i beneït. Enquestes, com la d'El País de diumenge, (i totes les publicades són interessades) mostren el rebuig a la secessió si es fa al marge de la legalitat constitucional.

Per tant, l'opció d'una "tercera via", exclosa de la doble pregunta tramposa del dia 9-N, obté el suport d'un 42% dels enquestats. És a dir, una Catalunya amb més competències i recursos, però sense abandonar Espanya, s'imposa al 27% que volen la independència i al 19% d'immobilistes que defensen l'statu quo. El 12% restant no es defineix.

A veure si la Diada d'enguany, que serà un èxit de participació amb l'espectacle de la V de victòria, marca un punt d'inflexió en la marxa triomfal de l'independentisme.

Més endavant, qui sap si arribarà la victòria dels vençuts.