01 de octubre de 2014
01.10.2014

Turisme i demagògia

01.10.2014 | 00:00

La política turística a Barcelona, Catalunya i Espanya no hauria de ser utilitzada com a artilleria de desgast partidista. Quan vaig contemplar que a l'excepció d'Esquerra la resta de grups presents al consistori barceloní es llançaven a la jugular del govern Trias que encara no fa ni quatre anys que hi és, vaig concloure que això és un exemple pràctic de demagògia. Perquè tant el PSC, ICV, CiU, PP i la mateixa ERC han tingut àmplies responsabilitats de govern a Barcelona, Catalunya o Espanya en aquesta matèria. Per què no posem bé les preguntes i llavors potser podrem respondre; fins i tot, amb consens?:

Té cap lògica pretendre oposar indústria i turisme?

El turisme de Barcelona és el mateix que el turisme de sol i platja?

Es pot dir que l'única ocupació que crea el turisme són els cambrers, cuiners i personal de neteja?

Té sentit que el finançament de la promoció turística recaigui majoritàriament en el sector públic mentre el privat quasi no hi participa?

Té sentit que el 70% de la nova taxa turística es destini a promoció i no a gestionar les externalitats negatives que produeix el turisme (millora de serveis i vigilància)?

Es pot parlar de turisme de baixa qualitat i de borratxera, sense assumir si tenim una destinació sense normes de civisme que no comencen per aplicar-se als autòctons?

Són només turistes els que es ?pixen als carrers recòndits, no recullen les multitudinàries cagarades de gos o deixen les places i carrers plens de restes d'envasos?

Es pot frenar el desig de viatjar de les poblacions que a poc a poc van accedint al dret a les vacances que la classe obrera europea tot just aconseguí cap als anys 30 en els llocs més avançats?

Turisme barat, i per tant social, vol dir el mateix que turisme asocial?

Com pot ser que els lobbies hotelers, o dels apartaments, acabin imposant les normatives de regulació de l'acollida turística?

L'especulació urbanística entorn del turisme no té una solució urbanística i d'usos urbans?

La concentració asfixiant de turistes en alguns punts neuràlgics no se soluciona amb promoció de noves destinacions a la Catalunya (70% del territori) interior que encara no coneix què és el turisme?

Si hi ha demanda creixent d'habitatges turístics socials, no es pot trobar la fórmula perquè la solució no siguin pisos descontrolats a dintre d'escales de veïns?

Per què, com a l'Europa civilitzada, no hi ha el bed&breakfast en cases particulars on el titular que hi viu és el que controla que l'esta?da del turista sigui acollidora i alho?ra garanteix a dins de casa el com?portament cívic?

S'ha fet prou per millorar el nivell dels productes turístics culturals que són els que ens mantindran la sostenibilitat futura i faran créixer el turisme de qualitat?

Seguirà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook