AL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

xcel·lència: Comprendreu que pel sol fet d'haver estat recusat pel Parlament català, expressió representativa de la nació a la qual pertanyo, com a president del Tribunal Constitucional (el 2013 i el 2014 amb d'altres magistrats més), em miri la biografia de VE amb recança. No debades vau considerar nul el principi contingut en la Declaració de Sobirania de la nació catalana del 23-I-2013 com a subjecte sobirà tant des del punt de vista polític com jurídic. I ho vau fer després d'haver parlat malament de Catalunya -cosa que us invalidaria per al càrrec que ostenteu- en el vostre llibre d'aforismes amb perles catalonòfobes com aquestes: "El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña", "Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: "A mí, ya me va bien"", "No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo", "La única ideología capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo"É

Passo per alt l'ambient ultradretà del vostre entorn familiar: vau néixer a Yecla el 1962 i tinc entès que el vostre pare va ser candidat al Congrés per Fuerza Nueva de Blas Piñar. Veig, tanmateix, que el vostre germà Diego, tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser assessor de Pérez Rubalcaba quan va ser Ministre d'Interior i seguí assessorant Jorge Fernández Díaz, un pas del PSOE al PP tan inexplicable com l'absolució obtinguda després d'haver estat acusat de tortures a Kepa Urra segons llegeixo a la xarxa. Teniu, doncs, bons lligams amb el poder, no ho dubto.

Passo per alt també que tres associacions de jutges (Francisco de Vitoria, Jutges per la Democràcia i Fòrum Judicial Independent) reclamessin la vostra dimissió, un cop es va saber que havíeu enganyat el 2010 el Senat quan us examinava per validar la vostra candidatura com a magistrat del TC, on us va presentar com un simple catedràtic del Dret del treball Celia Villalobos (amiga vostra de fa més de 20 anys i esposa del poderós Pedro Arriola, responsable de totes les prospectives demoscòpiques del PP), tot amagant la vostra filiació al PP des del 1998, ja que la vostra militància -prohibida a l'art. 127 de la Constitució ("Jutges i Magistrats no podran pertànyer a partits polítics ni a sindicats") i al 395 de la Llei Orgànica del Poder Judicial ("Cap Jutge ni Magistrat no podrà pertà?nyer a partits polítics o sindicats o tenir una ocupació al servei d'aquests")-, podria contaminar totes les vostres actuacions. Més i tot: quan Villalobos, entre el 1989 i 1993, va ser membre de la Comisión de Empleo, ¿no vau ser un dels seus assessors com a catedràtic de Dret del Treball? El 1996, quan el govern d'Aznar, no vau ser designat conseller del Consell Econòmic i Social? Anoto que d'altres magistrats us consideren un personatge sui generis, capaç de donar un vot favorable a l'hora d'admetre el matrimoni gai i de rebutjar amb contundència la legalització de Bildu. M'aturo al discurs que vau fer a Yecla el 6-XII-2005, quan la reforma de l'Estatut de Catalunya estava gestant-se en bolquers: "El texto de reforma del Estatut de Autonomía catalán cuya tramitación se ha aceptado en las Cortes, representa un verdadero órdago para la estabilidad constitucional y no conozco ningún jurista digno de tal nombre que se atreva a afirmar lo contrario [É] Pero el Estatut y su excesos no es, a mi juicio, el principal problema sino una manifestación del mismo. El verdadero problema, y creo saber de lo que hablo, es que, como consecuencia de errores del pasado, varias generaciones de catalanes han sido ya educadas en el desprecio, expreso o tácito, hacia la cultura españolaÉ".

Quina poca elegància, Excel·lència, voler fer el paperot de judicar el 2013 el que ja teniu judicat d'avantmà el 2005! I no digueu que la vostra militància era passiva. En la memòria d'activitats de FAES (Fundación para el Anàlisis y los Estudios Sociales del PP) de l'any 2006, hi figureu en diverses ocasions: Inmigración y políticas de inmigración (16-III), La reforma laboral que España necesita (2-VI), Política de deporte (25-VII), Ley de igualdad (21-IX), amb Ana Pastor com a ponent. En la memòria de 2007, hi seguiu apareixent fins al punt que el 19 d'abril vau ser ponent amb Políticas sociales y estatutos de autonomía. ¿El 2009 no vau participar en la trobada Perspectivas de reforma laboral juntament amb Fátima Báñez i José Ignacio Echániz (conseller de Sanitat i afers socials a la Junta de Castella-La Manxa)? Quan el 2010 us van fer magistrat del TC, ho havíeu oblidat, tot això? O us en van fer justament per tot això? La magistratura, de bracet amb el poder polític? Lleig, diem els catalans.

Encara més. Des del maig del 2012, no vau ser membre de la Comissió d'Experts en aplicacions de convenis i recomanacions de l'OIT, cosa incompatible amb la dedicació exclusiva que requereix ser magistrat del TC? Des de febrer del 2013 no éreu administrador únic d'una societat mercantil, Labour Prospectives, SL, dedicada a l'elaboració d'estudis d'àmbit laboral, anàlisis de negociacions col·lectives i assessorament en l'àmbit social? Cal que us parli dels vostres col·laboradors, com ara Xavier Jean Braulio Thibault Aranda (exprofessor del vostre Depar?tament, lletrat en la vostra àrea i, després de les eleccions del 2011, director general d'Ocupació), considerat el vostre còmplice a l'hora d'elaborar i executar la Reforma Laboral de Rajoy aprovada per Decret-Llei el febrer del 2012? O de Nuria Paulina García Piñeiro, assessora de la ministra Báñez, que can?tà arreu les excel·lències de la reforma? No és cert que gràcies a la condició d'expert internacional de l'OIT de V.E., plegats vau poder neutralitzar qualsevol crítica a l'esmentada reforma laboral, de la qual havíeu estat els pares?

Excel·lència, us heu saltat la Constitució, us heu passat pel forro la LOPJ, heu compatibilitzat la vostra feina de magistrat amb d'altres vulnerant tot l'establert per les lleis, heu contaminat el TC que presidiu, i ara voldríeu que Catalunya fes cas d'aquest vostre TC que ha suspès la Llei de Consultes no referendàries i el Decret de Consulta seguint la legalitat vigent catalana?

Excel·lència, llegiu el que diu un dels nostres bisbes, Xavier Novell: "Quan s'afirma que Catalunya no té dret a l'autodeterminació i que seria il·legal la consulta, s'està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l'ordenament jurídic vigent". I si considereu que un bisbe català és poca cosa, reflexioneu en el que digué el papa Joan Pau II a la Unesco (París 2-VI-1980): "Els prego, senyores i senyors: amb tots els mitjans que tinguin al seu abast, vetllin per aquesta sobirania fona?mental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. Protegeixin-la com la nineta dels seus ulls per al futur de la gran família humana. Protegeixin-la! No permetin que aquesta sobirania arribi a ser presa de qualsevol interès polític i econòmic". Ho repetí a l'ONU (Nova York) el 5-X-1995: "Pressupòsit dels altres drets d'una nació és certa?ment el seu dret a l'existència: ningú, doncs -ni un Estat ni una altra nació ni una organització internacional- no pot pensar legítimament que una nació no sigui digna d'existir [...] Cada nació té el dret de construir el propi futur...".

Dubto, però, que tingueu la humilitat necessària per reflexionar aquests mots perquè entre els vostres aforismes he llegit també que "Quien lee mucho escribe estreñido" (i vist que heu de llegir molt, us planyo) i encara: "Soy el único liberal que conozco". Ha!