La lectura dels autors clàssics ajuda a conèixer els vicis i virtuts de la naturalesa humana. A les classes de literatura de batxillerat els estudiants memoritzen els títols de les obres i llegeixen alguns textos seleccionats, però poc aprenen d'uns mestres del pensament universal.
Un d'aquests escriptors, que en la meva etapa adolescent va passar desapercebut, va ser Baltasar Gracián (1601-1658), tot i que el seu llibre El Criticón és una peça notable de la literatura castellana. En els tres volums d'aquesta obra assistim a un pelegrinatge per les etapes de la vida de dos homes amb caràcters completament contradictoris. Per una banda, les vivències del prudent i experimentat Critilo i per l'altra, les de l'impulsiu i inexpert Andronio.
De fet, el primer assoleix un nivell de racionalitat i de judici equilibrat mentre que el segon representa la ignorància i la credulitat infantil.
En un paràgraf de la novel·la, Critilo adverteix al seu deixeble: "(É) Hallarás muy pocos hombres que lo sean: fieras, sí, y fieros también, horribles monstruos del mundo que no tienen más que el pellejo y todo lo demás borra, y así son hombres borrados".
Andronio li pregunta: "(É) ¿Con qué hacen tanto mal los hombres, si no les dio la naturaleza armas como a las fieras? Ellos no tienen garras como el león, uñas como el tigre, trompas como el elefante, cuernos como el toro, colmillos como el jabalí, dientes como el perro y boca como el lobo: pues ¿cómo dañan tanto?".
La resposta respon a una visió pessimis?ta de la humanitat: "(...) La próvida naturaleza privó a los hombres de las armas naturales y como a gente sospechosa los desarmó: no se fio de su malicia". I tot seguit afegeix: "(É) Advierte que entre los leones y los tigres no había más de un peligro, que era perder esta vida material y perecedera, pero entre los hombres hay muchos más y mayores: ya de perder la honra, la paz, la hacienda, el contento, la felicidad, la conciencia y aun el alma".
Avui, com en el passat, aquesta mena de persones persisteixen sense que els avenços de la civilització els hagi transformat en gent noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
Alguns d'ells s'asseuen en els escons de les institucions representatives (de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments). Per Baltasar Gracián, són fills primogènits de la ignorància, pares de la mentida, germans de la neciesa i casats amb la seva malícia.
Per tant, cal que els ciutadans formin una milícia contra la malícia. S'ha de combatre per desterrar aquesta personatges de mala mena de l'escena pública i enviar-los a l'ostracisme. Seria un primer pas per aconseguir que el poble torni a confiar en els seus representants.
