Veient la presència física dels facciosos que van ser placats per jugadors de rugbi després d'aixafar una urna a Girona, s'entén que els ultradretans actuïn sempre en grup. No és per covardia, és instint de subsistència. Va coincidir que van ensopegar amb esportistes del GEiEG, però la corpulència que llueixen, entre el pardal i el gaig , indica que el resultat hauria sigut el mateix si se'ls hagués enfrontat una iaia amb caminador. Van estar de sort, el ridícul el van fer igual però és millor de cara al públic que et plaqui un mitja melé que la senyora Quimeta, amb 85 anys, artrosi i cataractes.

Com les rates, animals tan covards que per travessar una habitació deserta voregen la paret, en grup són gent cridanera i arrogant -en solitari no se sap, en solitari són inexistents-, però un cop de peu a terra i giren cua xisclant, i ara ja m'he perdut i no sé si parlo de les rates o dels ultradretans. És igual. Molt braç enlaire, molta cella depilada i moltes ulleres fosques, però si la iaia del caminador els planta cara, el corneta toca a retirada.

La degeneració dels ultradretans no és un fenomen exclusiu d'aqui sinó que, com tot avui, és global. A Ha tornat, un Hitler ressuscitat visita la seu de l'actual partit nacionalsocialista alemany i els etiqueta al primer cop d'ull: "Una colla de caganers". Se'n fa creus que el partit "no rebutgi aquesta mena de mercaderia racial defectuosa ja durant el procés d'admissió". I això que són alemanys. Si hagués vist els de Girona -un d'ells, tapat fins al cap esperant resignadament la policia, semblava un flamenc desnodrit- s'hauria suïcidat per segona vegada, tot un rècord mundial. Les esvàstiques llueixen molt, però en mans de segons quins individus són risibles. Millor farien de desviar aquesta partida a comprar vitamines, perquè ja els adverteix el Hitler de ficció: "Si jo hagués pogut enxampar a temps aquests senyorets, els hauria organitzat un programa d'eutanàsia per a ells sols".