Cartes

lola Arpa Vilallonga. peratallada.

El compromís entre la Xina i els Estats Units de retallar els gasos contaminants, a partir de l'any 2030, un 26% de les emissions per part d'EUA i, fins llavors, la Xina continuaria arribant al màxim de les seves emissions, ha estat qualificat pels mitjans com una notícia transcendental i una oportunitat històrica pel canvi climàtic. Dubto que el nostre planeta Terra i els seus ecosistemes, ja tan malalts, resisteixin setze anys més de tanta agressió. Si entre tots no som capa?ços d'adreçar el rumb, l'ambició ens portarà a un final irreversible que ja es comença a notar.

La justícia és injusta

Maria Joancomartí Grau. lloret de

mar.

Com pot ser que això que anomenem justícia provoqui, a vegades, injustícies tan grans? La setmana passada un noi va atropellar un motorista a Girona i li va provo?car la mort. Un noi que havia passat tota la nit de festa i conduïa triplicant la taxa d'alcohol, que anava a més velocitat de la perme?sa i que no va fer cas al semàfor en vermell. Tres delictes en un mateix moment. I va atropellar un motorista que s'havia llevat ben aviat per poder agafar el tren i anar a estudiar a Barcelona, que conduïa la seva moto a la velocitat que tocava i respectant les normes de trànsit.

Es dóna la circumstància que la víctima és el germà d'una amiga meva i us prometo que mai no ha?via vist ningú tan destrossat. I amb raó, perquè ha perdut un germà, el seu germà petit, i perquè l'ha perdut per una injustícia molt gran. I els amics ens trobem que no hi ha paraules per consolar una famí?lia com aquesta, que no es mereix passar per un tràngol així, ni per expressar la ràbia que nosaltres també sentim per tot plegat.

I menys quan llegim al diari que el conductor del cotxe ha quedat en llibertat perquè ha pogut pagar la fiança de 40.000 euros. De debò que vivim en un món on els diners poden permetre injustícies tan grans? Si el noi no hagués tingut els diners necessaris, estaria on hauria d'estar: a la presó per homicidi. Però com que ha pagat la fiança (segurament la família li ha tret les castanyes del foc), ara pot passejar pel carrer amb normalitat. Doncs no ho entenc. Tant si tens diners com si no, és molt greu provocar la mort a una persona innocent perquè ets un imprudent. La justícia és injusta. Molt injusta.

9-N des de Pamplona

Elisabet Bujóns Buscarons.

figueres.

Sóc estudiant de Medicina i estic estudiant a Pamplona, però això no em fa sentir-me més lluny de la meva terra ni amb menys ganes de viure el procés sobiranista de Catalunya. Em considero a mi mateixa independentista i tinc moltes ganes que s'aconsegueixi el que tots volem: Un referèndum legal i vinculant que ens condueixi a una Catalunya lliure. Però clarament costa trobar gent al meu entorn que entengui el meu desig i ens entengui a tots aquests milions de persones que pensem el mateix. Tot són critiques constants cap a nosaltres: "No sabéis hablar español, es una vergüenza que haya gente en Catalunya que no sepa el idioma oficial del país", "Vuestro presidente os está manipulando constantemente, y no sois lo suficientemente listos para daros cuenta", "Si os hacéis independientes, quedaréis fuera de la zona euro y os hundiréis en la miseria, y todas las empresas se trasladarán a Madrid, y os haremos boicot y no compraremos vuestros productos", etc.

Però, el que jo em pregunto és: Catalans, coneixeu algú que no sàpiga castellà un cop ha acabat l'ESO? Realment us considereu imbècils i no teniu criteri propi per discernir amb criteri si l'opció de la independència és viable? Us preocupa especialment el futur boicot que viurem (tot i que jo crec que ja fa temps que el vivim, i tampoc és que ens hagi fet més dèbils), segons ells, un cop aconseguim ser independents? Necessito preguntar-vos-ho, ja que potser només sóc jo la que veig aquests arguments estúpids.

Ara bé, la meva pregunta per a ells és: Si tant ens estimen que no ens volen deixar marxar, per què desacrediten tant la nostra voluntat manifestada el dia 9-N? Per què la gent catalana d'arreu del món va poder votar, però jo, que estava a Pamplona, no vaig tenir l'oportunitat de fer-ho sense baixar a Catalunya? Ara se sorprenen "de la poca participación" quan van estar tota la setmana posant-nos la por al cos, dient que tothom que hi participés podria tenir problemes legals?

Només diré que cada vegada tenim més pressa, i que no podem abandonar la lluita ara. Felicitats, president, felicitats, catalans i catalanes, cada dia som més a prop!

Rajoy ha parlat,

i ara què?

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

Tres dies després del 9-N el President Rajoy ha parlat, amb retard, però segons sembla ha estat espe?rant la carta del nostre President Mas. Bé, deixant la circumstància, és de suposar que el seu resultat els ha sorprès i l'única justificació que els quedava era que solament han votat el 30% dels catalans i que per tant els independentistes han perdut.

Rajoy diu que està disposat a negociar, però preservant la unitat de la sobirania espanyola i Mas també proposa negociar en la seva carta, però en direcció contrària, vol un referèndum per a la independència, legal i autoritzat per l'Estat. Amb aquests posicionaments no anem bé, ja s'ha demostrat amb l'enrenou de la consulta i el seu resultat, en què tothom ha gua?nyat, però de moment no hi ha premisses d'un resultat satisfactori. La ciutadania continuem amb el neguit i la confusió, i la crisi de cavall no para de perjudicar-nos, tot i que ells diuen que ja en sortim.

El full de ruta del projecte sobiranista s'ha de refer de cap i de nou, no es pot seguir posant en marxa el tren quan sabem que va de dret al mur, on inevitablement xocarem i desgraciadament hi haurà víctimes. S'ha de canviar d'estratègia, negociant tot el possible i més, i en el moment que les relacions s'hagin amorosit o hagi canviat la composició de l'Estat, serà llavors quan es podrà plantejar el projecte sobiranista, si cal. Què farem?, unes eleccions plebiscitàries i una declaració unilateral d'independència? I com i de quina manera negociarem amb l'Estat el procés d'escissió? Recapaciteu, si us plau! "si no pots vèncer l'enemic, uneix-t'hi". Manca molta mà esquerra, habilitat i seny per negociar i aconseguir fites. Els deures s'han de fer conjun?ta?ment, mai amb prepotència, perquè no obtindrem cap resultat.

Converses secretes

Jordi Pausas. París.

Després de repetir-nos i fer-nos creure dia rere dia que no hi havia converses entre els governs d'Espanya i Catalunya -ambdós conservadors-, ara resulta que sí que n'hi va haver, però secretes. Hom es pregunta de què van parlar i si és que van servir per acordar alguna tàctica d'aquelles que no s'han de donar a conèixer a l'opinió pública.

De tot plegat, el que queda força clar és que al president Mariano Rajoy -espantat per l'avanç de Podem- li convé negar el pa i la sal als independentistes catalans per obtenir el suport dels nacionalistes espanyols en les pròximes eleccions. Igualment el president Artur Mas -que en les enquestes es veu superat per Oriol Junqueras- s'ha fet seu el clam independentista manifestat a les urnes de cartró del dia 9-N recobrant en un tres i no res una bona part del suport popular. L'al·ludit secretisme, ai!, ens pot fer témer que s'aplicarà la vella tàctica de "canviar-ho tot perquè tot continuï com sempre". I qui dia passa any empeny...