L'Església catòlica, fins fa uns cinquanta anys, predicava que aquesta vida és una vall de llàgrimes on hem vingut a patir. És el que ens convé, perquè així reunim -junt amb una vida virtuosa especialment en tot el referent al sisè manament, una sòlida fe en Crist i essent caritatius amb la Santa Mare Església-, mèrits suficients per guanyar el Regne dels Cels, el Paradís, on contemplarem Deu durant tota l'Eternitat. Les desgràcies i injustícies, amb humilitat i confiant en els designis del Senyor, ajudaven molt també. No us sona? ERC, ANC i altres sostenen que, ara i aquí, ni es pot ni val la pena lluitar per res que no sigui la independència. Amb la independència, felicitat, justícia i vida de conya!
Una empresa distribuïdora amb botigues a Girona fa cinc mesos que no paga els treballadors i els intenta intimidar. Hi ha més desnonaments que mai. Els joves, amb formació professional i sense experiència, no troben indústria on començar una vida laboral. La Comissió Europea -quadrats, els deuen tenir- denuncia que la reforma laboral de PP i CiU ha estat un desastre i injusta amb els eventuals. Es desertitza l'aeroport de Girona. Més casos de malalts mal atesos, de retards en les proves mèdiques i de privatitzacions. Sovintegen les queixes de què l'escola catalana s'està convertint, amb excepcions, en Escoles de Formació de l'Esperit Nacional.
Els independentistes ja s'expressaren diumenge passat. Quedà provat que tants diners públics i tant de temps gastats per fer-nos anar com un ramat no pogueren convèncer la immensa majoria de catalans. Són massa pocs per pretendre portar tot un poble a l'aventura. Ara és l'hora de treballar per a la gent. Ara és l'hora de solucionar problemes que amarguen la vida a les persones i, si no en son capaços, que deixin pas a qui, almenys, tingui ganes d'intentar-ho. I no pateixin pel país: no hi ha ningú necessari.
