Un dissabte a la tarda és un bon dia per tenir una sessió casolana de cinema. A la Plataforma Filmin, i previ pagament de 2,95 euros (pot estar tranquil el ministre José Ignacio Wert i tota la indústria del cinema: passi de pel·lícula dins de la més escrupolosa legalitat, que no estan els temps que corren per cometre irregularitats després de l'aprovació de la reforma de la llei de propietat intel·lectual), procedeixo a veure el documental En tierra extraña, d'Icíar Bollaín. Un consell: val la pena veure el documental, encara que segueixi sent cinema "per no passar l'estona" com ja ho era Dos días y una noche, que va merèixer el meu comentari en un article anterior en el Diari.

Recordo que En tierra extraña va ser presentada en sessió fora de concurs al Festival de Cinema de Sant Sebastià celebrat del 19 al 27 de setembre, i que també va ser projectada en la primera edició de cinema espanyol celebrada justament a la ciutat d'Edimburg (on transcorre la major part del documental), del 8 al 12 d'octubre. Segons el cens de 2009, la localitat escocesa té una població total d'aproximadament 477.660 habitants, i en l'actualitat hi viuen al voltant de 20.000 espanyols.

Desconec si la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Sra. Fátima Báñez, deu haver vist el documental, però de ben segur que si el veu descobrirà un altre món laboral que el que ella explica dia rere dia en les seves intervencions públiques i on ens parla de la persistent i continuada millora del mercat de treball espanyol, havent afirmat recentment que "els ciutadans tenen una cosa que no tenien fa tres anys, que és confiança a poder trobar una feina en els pròxims mesos". Descobrirà el món laboral de molts espanyols a l'estranger (en aquest cas a la capital escocesa, Edimburg) que probablement no compartiran l'optimisme de la ministra, i que expliquen els motius pels quals treballen, o intenten treballar, fora d'Espanya, quines són les condicions laborals que tenien, els que treballaven, al nostre país (amb títols i coneixements diversos) i per què van marxar a la recerca d'una vida, no només laboral, millor, per la impossibilitat de tenir-la a Espanya.

Tant de bo que totes les persones que apareixen al documental, i que expliquen la seva situació, els seus motius i raons pels quals van marxar d'Espanya i pels quals treballen, o intenten treballar, a Edimburg, puguin algun dia prendre la decisió de romandre fora d'Espanya o tornar amb garanties de poder desenvolupar un treball d'acord amb els seus coneixements i amb una qualitat de treball (no només salarial) adequada. Perquè justament un dels aspectes que més impacta del documental és la insistència dels que expliquen la seva vida laboral a dir que, més enllà de quina sigui la seva feina, allò que fan "és valorat", així com també les seves manifestacions d'entendre ara què és la immigració i recordar l'arribada a Espanya en l'època d'expansió econòmica de milers de treballadors, posant de manifest les dificultats per a la integració.

He dit en més d'una ocasió, i ara ho reitero, que en la meva vida professional he sentit moltes vegades les paraules "dignitat", "respecte" i "valoració" en molts treballadors i treballadores, no preocupats només per la remuneració salarial (que, per descomptat, i ningú ho dubta, és molt important) sinó també i molt especialment perquè allò que fan en el dia a dia sigui degudament valorat, vaja, una cosa així com "un toc de calor humà" en la cada vegada més freda i impersonal vida laboral de moltes persones. Aquest món laboral d'informalitat, precarietat, explotació, salaris mínims (i no en el sentit jurídic únicament) també apareix, i cada vegada més, en els fòrums socials on participo i en els quals debatem sobre la realitat actual del món del treball , no només la de les normes i les xifres oficials d'ocupació i atur.

La preocupació per la realitat laboral espanyola també és compartida per instàncies internacionals; en efecte, el Centre regional d'informació de les Nacions Unides per a Europa Occidental publicava recentment un article amb el cridaner títol "Els espanyols tornen a ser emigrants", que conclou amb aquesta contundent afirmació i preocupant pregunta: "Mentrestant, a Espanya el govern continua fent retallades i els joves espanyols van fugint de la pregunta que ningú vol fer-se: Està la joventut espanyola condemnada a l'atur? Només el temps ho dirà".

No crec, certament, que En tierra extraña sigui vista pels 2.990.000 espectadors que van veure els Españoles en el mundo el 6 d'octubre de 2009, en el programa dedicat a la ciutat escocesa on s'ha rodat el documental, però tant de bo el nombre no sigui gaire inferior. Els "espa?nyols al món" d'Edimburg ens donaven una visió alegre i dolça de la seva vida a Escòcia, com passa pràcticament en totes les ciutats en què es realitzen reportatges, però no cal oblidar que ja també podien trobar-se en el document algunes manifestacions de les raons d'haver anat a treballar a Escòcia que tenien a veure, i recordo que parlem del 2009, en l'inici encara de la crisi, amb la dificultat de trobar feina a Espanya i amb les males condicions laborals i salarials.