La Unió Europea està en mans d'un pallasso sinistre, valgui el pleonasme. Jean-Claude Juncker és un polític vitalici amb sentit de l'humor al qual recordarà escanyant (sinistre) en broma (pallasso) al ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos quan les agències de qualificació i els especuladors es van llançar al coll d'Espanya amb la crisi dels bancs. Amb i sense context, la foto fa fàstic perquè mostra dos pallassos llestos. Abans que president de la Comissió Europea (el govern de la UE), Juncker va ser primer ministre de Luxemburg i se li deu un sistema fiscal que va convertir el seu país en un paradís fiscal per a empreses multinacionals. La broma (sinistra) va permetre que es deixés de recaptar un bilió d'euros a l'Europa que ara presideix.
Al Gran Ducat hi ha tres edificis mitjans i anodins que residencien 5.000 multinacionals amb uns avantatges fiscals que els permeten acabar amb els seus competidors, gravats amb 20 punts més que ells, i empreses tecnològiques de les que obtenen milions de dòlars de beneficis i destrueixen centenars de milers de llocs de treball a una velocitat afavorida per aquesta fiscalitat i sense tornar res a les societats on operen fins que els seus fundadors es tornin vells i filantrops. Un bon estrip per a l'Europa dels 28, apedaçat elevant al seu causant a sastre major de la UE.
L'última broma del pallasso sinistre és aquest informe de la UE que reclama una altra reforma laboral perquè veu l'ajust salarial realitzat a Espanya de 2008 a 2013 lent, ineficaç i injust amb els treballadors temporals. Vol que els iguali als fixos donant-los noves condicions de seguretat i millors salaris? No. Vol que acabi amb els costos d'acomiadament que protegeixen els fixos. Justícia per a tothom! Igualtat de vulnerabilitat i baratura! Si fa més por que riure és perquè, ja s'ha dit, el pallasso és sinistre.
