Tant el diccionari català com el castellà assimilen plebiscit a consulta popular. Unes eleccions plebiscitàries serien aquelles en les quals el resultat tingués el mateix valor que la resposta de les urnes a una consulta. I aquestes consultes es responen amb un sí o amb un no. Si es formula més d'una pregunta, cadascuna d'elles es respon també amb un sí o amb un no. És l'única manera que l'autoritat convocant pugui tenir la seguretat que el poble està a favor o en contra de cada proposta.

Si a la pregunta: "cal que els gossos surtin al carrer amb morrió?" s'hi pot respondre "sempre", "mai", "depèn del gos", "depèn del dia" o "només si borda", és probable que cap resposta no superi el 50% dels vots, i per tant el poder no tindrà cap mandat inequívoc. Si a la pregunta "vol que Catalunya sigui un estat independent?" se li pot respondre "sí, però amb calma", "sí, però ara mateix", "sí, però només legal i acordat", "sí, però només social i sostenible", "sí, però per només per confederar-nos tot seguit" -i, naturalment, "no"-, el resultat pot convertir-se en il·legible. Unes eleccions plebiscitàries amb aquesta varietat d'ofertes traslladarien el pes de la interpretació al Parlament, i això de plebiscitari no en té res.

Llavors, per què alguns sincers independentistes defensen l'opció més complicada? Suposant que tothom és bo i ningú no és partidista (només faltaria), se m'acut que no tenen clara una victòria suficient de la candidatura única. Encara que guanyés en escons del Parlament, per fer-ne una interpretació plebiscitària se li exigiria també la majoria absoluta de vots amb una participació alta. Sobre un cens de 5,6 milions d'electors amb una participació del 80% (com a Escòcia) caldrien 2,3 milions de vots, i això és mig milió més que el 9-N.

En canvi, anar a les eleccions amb diverses candidatures diferents, que comparteixen alguns punts del programa, posa el focus en els acords posteriors per aprovar declaracions i proclamacions, i el sistema electoral facilita que sumin majoria absoluta de diputats fins i tot si no hi arriben en vots. Però el Parlament de Catalunya ja ha aprovat una declaració de sobirania per majoria absoluta, i la sobirania no es veu per enlloc. I algú ens hauria d'explicar on són les estructures d'estat previstes fa dos anys en un pacte que també estava recolzat en una majoria absoluta. Que la culpa és del govern i s'ha de canviar? Doncs diguin-ho obertament.