Fa massa temps que s'acumulen els exemples que en aquest país alguns no saben viure si no judicialitzen la política i si no polititzen la justícia i aquests dies estem vivint el cas més exagerat de tots, fiscals que s'oposen a presentar querelles pel 9-N i polítics que exigeixen a aquests fiscals que tant si com no es presentin aquestes querelles, i d'altres fiscals que s'hi posen per encàrrec dels seus amos. I així es van sumant punts al compte negatiu de la credibilitat de l'Estat, una credibilitat difícilment salvable, si hi sumem la multitud de casos de corrupció, els favors de l'Estat a empresaris significatius i una acció de govern continuada en contra dels ciutadans.
Es fa difícil imaginar-se una situació de més cost reputacional que l'actual. No només s'han polit els comptes, sinó que han tirat per terra qualsevol espurna de credibilitat i en això no se salva cap dels pilars de l'estat, que va perdent pel camí els seus atributs de just i democràtic.
No és estrany, doncs, que la política visqui en una crisi perma?nent, una crisi promoguda pels mateixos polítics i abonada per la resta d'estructures públiques, que fa temps varen perdre qualsevol espurna d'independència i de professionalitat. Avui, tenim un Estat que s'esmicola i que no sap com afrontar cap dels problemes estructurals que el van corcant per dins.
En aquest estadi de desorientació total, per part dels que haurien de garantir el bon funcionament de les institucions, ja no es pot esperar res més que una pèrdua massiva de confiança en el sistema i malgrat que això pugui semblar fatalista, només cal veure les bestieses i barbaritats que cada dia surten de les institucions públiques i especialment de qui les representen i dirigeixen, fins el punt que ja és difícil sorprendre's.
