L'expresident de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, em convida a dinar. Em pregunta sobre els atacs d'El País, jacobí, com diu ell, contra Pla. Diversos escriptors m'han fet la mateixa pregunta. Josep Maria Ureta d'El Periódico: "Sé que tens memòria com molts dels que escriuen sobre aquest tema. Em confirmes o desmenteixes aquesta nova tesi?" Enric Vila, autor d'un elogi a Pla, també pregunta sobre el nou llibre de Josep Guixà: "Un galimaties impressionant, però explica que Pla es va trobar amb José Antonio Primo de Rivera. Sembla que va escriure a partir de 1933 en una revista de Falange".

Xavier Pla revela al nou El País en català -en la intimitat com Aznar (per Internet, al revés de La Vanguardia, en català només en veu alta)- que hi ha tres Plas, dos d'ells fa?langistes: "Hi havia un altre periodista que signava José Pla, el murcià José Pla Cárceles, pròxim al falangisme i autor de La misión internacional de la raza hispánica, i també José Pla Comes, aristòcrata de Torroella de Montgrí, que firmava articles d'un falangisme abrandat". Com "Banderas que volvían" de 1940 a Los Sitios. Fins al 1975 no reconeixia l'avui Diari de Girona, que era del falangista de sang i camisa blaves, no de Josep Pla. El sobreexcitat Josep Guixà acusa Pla d'haver escrit anònimament a les revistes falangistes FE i Arriba i de visitar Primo de Rivera a la presó. Qui va ser? Evidentment un Pla falangista, posats a especular, el murcià que vivia a Madrid.

Jordi Gràcia elogia, en plural majestàtic, Guixà a El País: "Fa temps que sabíem que Pla havia estat col·laborador del diari oficial de falange Arriba el 1940". Arcadi Espada, gens sospitós de catalanisme, ja desmentia fa temps "la obscena impostación de dolor de Gràcia. "Es una noticia descorazonadora..." se permite. Josep C. Vergés, hijo del editor, escribe una carta a "El País". Da otra noticia sensacional: hay dos Pla. El crítico Gràcia responde. Continúa dolorido y doloroso, sin mayor noticia, aunque se percibe un escalofrío: tampoco conoce el artículo de José Pla Comes y vete a ver si... Sólo le queda elegir entre el atrevimiento del ignorante o la manipulación del malvado."

El meu pare, Josep Vergés Matas, explica al volum 45 de l'Obra Completa els articles d'Arriba, obligat per la Gestapo: "Fou detingut i obligat a escriure articles encomiàstics sobre Mussolini". L'interessant és el que arriba a dir Pla a punta de pistola el 1940, quan Hitler guanyava la guerra: "Ha existido siempre en España un tipo pintoresco de conservador dotado de una especie de congénita incapacidad para conservar y de una brillante tendencia a ser fácilmente devorado. Mussolini ha cerrado la etapa del conservador que no sabía conservar. España se encuentra en circunstancias parecidas de Italia". Josep Pla explicava com podria sobreviure Destino al feixisme: "Hem de fer una col·laboració irònica". Ironia que segueix ben actual en un Estat de conservadors que no saben conservar i de marxistes manqués que donen carnets de bona conducta, com els feixistes que també perseguien amb odi visceral, com recordava Josep Pla el 1940, tots els demòcrates liberals. A les mil cartes entre Pla i el meu pare sempre surt la censura. El Pla tan censurat era el que escrivia i espiava per a Franco? Que s'ho facin mirar aquests frustrats que escriuen per a diaris espanyolistes. A veure qui és el col·laboracionista?