A Catalunya s'ha creat una fornada de polítics desubicats. Són aquells que fa molts anys que estan en partits tradicionals, que s'han convertit en professionals i que ara han acabat desplaçats. Els mig ex-PSC en són un exemple. Fa mesos que juguen amb foc i ara han decidit fer un pas més tot i que alguns, com Marina Geli o Pia Bosch, es resistixen a abandonar les cadires. És fàcil deixar la militància i apuntar-se a una nova aventura, però no ho és tant abandonar el càrrec. També és senzill crear un nou partit, però no ho és tant enfrontar-se a unes eleccions en solitari. Per això deixen la porta oberta -més aviat una mà estesa- a pactes amb qualsevol formació, especialment amb ERC. Si fa no fa, una situació similar a la que es troba Unió. Duran no ha estat mai idependentista, mentre que CDC cada dia ho és més. Fa una setmana hauria apostat que Unió no té cabuda a CiU però ara no ho tinc clar. Com als mig ex-PSC, a Duran li fa por anar sol a unes eleccions. La incertesa és massa elevada i cap enquesta ho ha valorat. Per això, Unió s'acosta a tesis independentistes. El Sí-sí i allò que "cada dia ens empenyen més fora d'Espanya" d'Ortega són més que significatius.
