Cirurgia cardíaca
a l´hospital Trueta
de Girona
MARTA RODRIGO CANALETA. ARBÚCIES.
El mes de juliol passat, el meu marit va signar la documentació per posar-lo a la llista d´espera per l´operació d´una «astenosi aòrtica» (canviar vàlvula aorta del cor). Li van dir que hi havia tres possibles hospitals on li podien fer: Can Ruti, la Vall d´Hebron i el Trueta. Vam interioritzar que podia ser qualsevol de les tres possibilitats. Ja fa un mes i mig que l´han operat a l´hospital Trueta de Girona. Des d´Arbúcies és el lloc més proper i les comunicacions són molt més fàcils, i a més, és el nostre hospital de referència. Tres mesos justos d´estar en llista d´espera. Tot ha anat molt bé, i només té i tenim bones paraules i agraïment al personal de tot l´hospital: del box 18 de la UCI, de les habitacions 614 i 644 (metges, infermeres, auxiliars, zeladors, personal de neteja) i com no podria ser d´altra manera, de l´equip de quiròfan encapçalat pels cirurgians de la Vall d´Hebron que es desplacen a Girona per fer dues intervencions cada dimecres.
Però, quina ha estat la nostra sorpresa quan llegim a la premsa un seguit de notícies que ens ens han produït una gran indignació. Primer, que es vol deixar de fer aquestes operacions a Girona. Al cap d´uns dies, que sí que es faran, però que les faran cirurgians de Can Ruti. I nosaltres ens preguntem, per què es canvia un servei que funciona tan bé? Perquè, pel que sabem, els actuals cirurgians de la Vall d´Hebron no volen deixar de venir a Girona, i tenen el suport de la Direcció de l´hospital Trueta, pel Col·legi de metges de Girona, i per l´Associació de malalts cardíacs de Girona Gicor. A qui interessa aquest canvi? Als gironins, segur que no.
Desconeixement
i poca voluntat
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.
No cal donar-hi més voltes, però els governants d´algun país i presidents democràtics d´arreu es preguntarien el perquè del descontent i disconformitat d´una bona part dels ciutadans envers la manera com s´està tractant i menyspreant el poble català. Seria més fàcil pel Govern fer-se un seguit de preguntes, per arribar a entendre la força que ens empeny per assolir la sobirania; s´adonaria dels raonament justificats per la crispació existent.
En primer terme: La persecució xenòfoba anticatalana, promoguda pel fet diferencial que tenim lingüísticament parlant. El segon i també rellevant: El rebuig constant de no voler acceptar el Concert econòmic i pacte fiscal, d´acord amb la nostra contribució del 20% del PIB a l´Estat espanyol. El tercer, i que ha deixat la ciutadania força tocada: Fou la llei decretada pel ministre d´Educació Wert. Essent una greu imposició estatal de l´ensenyança, limitant l´espai lingüístic català.
En podríem assenyalar moltes, de situacions opressores, però de res ens valdrà mentre els interessos nacionalistes espanyols defugin l´autèntica realitat de no trobar la resposta del perquè. Haurien de repassar el complicat assumpte del «café para todos». Llavors, podrien valorar el greu problema i la discrepància que existeix comunitàriament parlant. Mentre que Catalunya ha caigut en l´oblit de les infraestructures per culpa del desconeixement puntual de les seves necessitats.
Quatre règims polítics per a Catalunya
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
Els catalans tenim dret a escollir el sistema polític sota el qual volem ser governats. Tenim dret a exposar el nostre criteri. Existeixen quatre principals sistemes polítics a escollir:
1. Règim unitari. Un sol govern a Madrid.
2. Règim autonòmic.
3. Catalunya semi-independent.
4. Catalunya independent.
Dos milions i mig de catalans, amb plena il·lusió, el 9 de novembre van manifestar que no volien estar subjectes al dictat de Madrid, que no volien obeir el Tribunal Constitucional, que Catalunya no és subaltern del Govern Central. Per nosaltres el plebiscit del 9-N és un resultat correcte, però no tots els catalans pensen igual. Cal, doncs, posar-nos d´acord. Convenir tots els partits polítics un referèndum definitiu. Que expressin el seu vot tots els catalans; els amants del règim unitari, els que volen un règim autonòmic, els que aspiren un règim semi-independent i els independentistes. Que el Govern de Madrid prometi acceptar la votació. Els catalans volem saber sota quin règim serem governats a partir del 2015. Els partits tenen la paraula
Sr. Joan Martí, alcaldable d´ERC
JOSEP RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA DE FARnERS.
He llegit amb molta atenció el seu rosari d´intencions polítiques en la presentació de la seva candidatura a l´alcaldia de Santa Coloma. Em consta que, si no ha estat alcalde a l´actual legislatura, ha estat per pura voluntat seva, ja que tot jugava a favor d´un canvi real. Així que... Si no vaig errat, ja fa vuit anys que vostè forma part del consistori i almenys en quatre ha tingut responsabilitat de govern i ha donat suport al sàtrapa Solà. Durant els quatre anys de suport a Solà vostè va tenir la responsabilitat de la regidoria de Participació ciutadana. Vostè va posar en marxa un reglament de participació ciutadana als plens que el sr. Alcalde Solà més d´un cop se l´ha passat per l´engonal en presència seva. Vostè sempre va callar com un mort, oi que vaig bé? La gent que no coneix la seva trajectòria davant la regidoria de Participació Ciutadana que ara ens vol fer creure que considera indispensable, podria pensar que vostè obra de bona fe. Diu que cal regenerar i crear il·lusió. Molt bé, però abans expliqui a la ciutadania per què va votar a favor de l´adjudicació fraudulenta del contracte de la Piscina Municipal, va votar a favor de la concessió d´un aval il·legal d´un milió d´euros a favor de Sport Assistance 2000 S.L. ara en concurs de creditors, també hauria d´explicar el seu vot a favor de la requalificació dels terrenys que envolten l´ermita de Sant Marçal com a industrials, amb el seu vot favorable es va aprovar la portada d´aigua dessalada de Blanes estant, etc. I les il·legalitats perpetrades pel Sr. Solà amb el suport dels Socialistes de Catalunya.
Com que tothom té un passat crec que hi ha moltes coses que vostè ha d´explicar al poble de Santa Coloma al demanar-li el vot si és que es vol redimir de totes les malifetes polítiques comeses. A la política s´hi ha d´anar amb la cara neta i sense res per amagar i en el seu cas té molta feina per explicar-se a la població.
