La manera com el Govern del PP està gestionant l'escenari polític català produeix perplexitat perquè aconsegueix tenaçment el contrari del que en aparença es proposa. De vegades fa l'efecte que actua amb una mentalitat més burocràtica que política. I recorda, d'una manera inquietant, formes de procedir obsoletes, més pròpies del segle XIX, quan els principis democràtics no havien assolit la influència tan determinant que a hores d'ara tenen en les societats europees.

María Dolores García, directora adjunta de La Vanguardia i una lúcida i ponderada analista, escrivia el dia 10 de novembre: "Un corrent importantíssim de la població catalana està fart d'insolències i menysteniments i vol dir ben alt al president del Govern central que no se'ls pot ignorar amb tanta alegria". En va ser exemple la manca de respecte envers les persones que van participar en la jornada del 9-N, qualificada pel president Rajoy com un fracàs pel percentatge dels qui van acudir a les urnes, malgrat els entrebancs que el mateix Govern espanyol havia posat a la convocatòria. N'és prou conscient, el Govern del PP, que a les eleccions de 2011 on va aconseguir la majoria absoluta actual va rebre el suport de 10 milions de vots respecte a un cens de 35,7 milions d'electors?

La Generalitat de Catalunya no té atribuïda la responsabilitat sobre la convocatòria de referèndums, però, en canvi, l'Estatut li confereix una competència exclusiva en matèria de consultes populars d'àmbit local i per promoure consultes populars en l'àmbit de la seva competència i altres formes de participació. N'és fruit la Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, que dedica el seu títol III als processos de participació ciutadana. Després de la negativa del Govern espanyol a pactar la convocatòria d'un referèndum i del recurs que va interposar per paralitzar la consulta convocada des de la Generalitat, el president Mas, amb el suport decisiu de diverses formacions polítiques, d'un conjunt d'entitats agrupades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i d'una manera determinant de l'ANC i Òmnium Cultural, va impulsar el procés participatiu del dia 9-N, que es va desenvolupar d'una forma exemplarment cívica, pacífica, emotiva i democràtica. Des de les institucions espanyoles s'ha interpretat com un desafiament l'exercici d'un dret inalienable a la llibertat d'expressar a través del vot l'opinió dels ciutadans.

Si el recurs del Govern espanyol davant la Llei de consultes ja va ser poc assenyat políticament, interposar-ne un altre contra el procés participació i amenaçar amb querelles han estat noves imprudències. "Res amb violència", proclama Cleòbulde Lindos, un dels Set Savis de l'antiga Grècia. Aquest és un principi que ha de presidir en tot moment, des del respecte a les discrepàncies ideològiques, el procés que viu Catalunya. La societat catalana ha d'actuar en aquests moments històrics amb maduresa, intel·ligència i serenitat.