Benvolguts amics: no tinc el gust de conèixer-los, tot i que he seguit pels mitjans de comunicació la seves activitats polítiques, d'una manera especial les de la Sra. Marina Albiol i les del Sr. Ernest Urtasun. Sabent que són persones dialogants i respectuoses amb les idees dels altres, m'ha sorprès que, vostès dos, amb els altres europarlamentaris d'Esquerra Plural, hagin decidit absentar-se del Parlament Europeu amb motiu de la visita del papa Francesc demà, dia 25.

Em dol que persones que treballen pel diàleg i per l'entesa entre parts enfrontades, i que estan a favor de la justícia i de la lliber?tat, s'excloguin d'un debat que, a ben segur, serà ric en idees. Un debat que serà (com ens té acostumats el Papa) a favor de la justícia social i de la pau, i de denúncia dels opressors, de la corrupció i d'aquella economia que mata.

Vostès han dit (cosa que respecto) que la presència del Papa al Parlament Europeu és "un clar atac a la necessària separació entre religió i institucions públiques" i "una o?fen?sa a la laïcitat de milions de ciutadans".

Vostès dos són molt joves, però segur que sabran que CCOO es van fundar als locals de moltes parròquies i que molts capellans, durant la dictadura, van acollir reu?nions clandestines. Fins i tot alguns van ser tancats a la presó "concordatòria" de Zamo?ra, per les homilies a favor de la llibertat. Montserrat va acollir la tancada d'intel·lectuals amb motiu del Procés de Burgos, i va tindre un paper decisiu (amb les declaracions de l'Abat Escarré a Le Monde) en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura i a favor de la llibertat. I és per això que durant la Transició va vindre a Montserrat la Sra. Dolores Ibárruri (que obsequià l'Abat Cassià amb una icona russa) per agrair el compromís del nostre monestir per la llibertat i la democràcia.

És veritat que els cristians hem comés molts errors, però majoritàriament hem estat a favor dels Drets Humans i en la defensa dels més pobres. Recorden mossèn Joan Alsina, mort per la dictadura de Pinochet pel seu compromís per la justícia? O les denúncies dels bisbes Romero, Angelelli, AgreloCasaldàliga?

Fa només uns dies, i davant del president Evo Morales, en la Trobada dels Moviments Populars, el papa Francesc exigia treball, sostre i terra per a tothom i demanava també una reforma agrària "com a obligació moral", alhora que denunciava l'especulació financera o la desforestació del planeta.

Tots aquests casos (i molts d'altres) en els quals ha participat l'Església ¿han estat un "atac a la separació entre religió i política"? L'acció dels cristians que treballem des de tants àmbits a favor de la justícia i en contra de la pobresa, i la visita del Papa al Parlament ¿són "una ofensa a la laïcitat"? I és que el Papa, amb aquesta visita, vol ser fidel a allò que demanava el Concili en la Constitució Gaudium et spes: que "els cristians cooperin de tot cor en la construcció de l'ordre internacional per extirpar les misèries d'aquest món. Per això l'Església ha de ser present en la comunitat dels pobles per a afavorir i fomentar la cooperació", per "servir tots els homes". El Vaticà II demanava també que els catòlics "s'afanyin a cooperar activament i positivament, tant amb els germans separats, com també amb tots els homes que tenen set d'una pau autèntica" (Gaudium et spes núm. 88-90) El compro?mís del Papa i dels cristians a favor de la pau i en la lluita contra la pobresa, no només és lícit sinó també necessari.

Per altra part, si el Dalai Lama va visitar el Parlament Europeu sense cap protesta, per què no passa el mateix amb el Papa Francesc?

No cal dir que m'agradaria que vostès i els altres parlamentaris d'Esquerra Plural, poguessin estar presents en la visita del Papa, perquè segur que sintonitzarien amb ell en les seves aspiracions a favor de la pau i de la solidaritat entre els pobles, la reforma agrària, la lluita contra la pobresa i la denúncia de la corrupció i l'economia que mata. O en la seva exigència (davant la cimera de la FAO) de dignitat, i no d'almoines per als qui passen fam. Atentament.