24 de novembre de 2014
24.11.2014
Diari de Girona

El parany de l'iceberg

24.11.2014 | 00:00
El parany de l'iceberg

tinc per segur que Catalunya esdevindrà independent. No sé quan, però ho considero fet. Durant anys, des de Catalunya s'ha fet servir la llengua, la religió, l'esport... com a peons de la causa sobiranista, mentre els polítics s'amagaven darrere les institucions i el possibilisme. Ara ja no és així. Per fi els partits anomenats nacionalistes han posat en solfa el seu darrer cartutx, la independència, i s'han sumat a ERC. S'ha estès un sentiment arreu del país que fa imparable el procés, més enllà de raons instrumentals.

S'ha dit en moments determinats que vo?lien ser Escòcia, Quebec... Malament, per què no hi ha cap d'aquets territoris que tingui tantes atribucions com té Catalunya? Per tant, no podem invocar cap aspiració en matèria de traspassos per justificar la demanda d'independència. Aquí rau una de les fal·làcies esgrimides. L'Estat espanyol és un dels més descentralitzat del món i, de facto, és un estat confederal. Tot això ho saben els sobiranistes, però ho utilizen com a esquer pel Govern de Madrid que una i altra vegada cau al parany de l'iceberg: ataquen la part visible, sense veure el que hi ha a sota, que hauria de ser el veritable objecte de la resposta del Govern. Tota la premsa de Madrid, les tertúlies televisives i el mateix Govern de Rajoy consideren l'assumpte català com el d'un fill que vol anar-se'n de casa i ells només fan que, donant per feta la independència, fer-li el càlcul de les penúries que l'esperen. No es posen a parlar amb el fill per saber què vol, què necessita, a què aspira... Així ha perdut la batalla Madrid. La contribució al fons de sol·lidaritat, en alguns països com Alemanya, està limitada per llei. No és possible que Catalunya sigui la tercera comunitat en renda i després del repartiment dels fons passi a ser la vuitena. Això crea un insofrible dèficit fiscal. Hi ha marge per parlar.

El desig d'independència, més enllà de dubtoses raons històriques, s'ha transformat en un sentiment. I contra això no es pot lluitar amb lleis i sentències. El Titànic no va ser enfonsat per la part de l'iceberg que sobresortia sinó per la gran massa de gel sota les aigües.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook