Hom pot estar d'acord o no amb Artur Mas. És lícit criticar alguna de les seves decisions que han posicionat Catalunya en una situació de conflicte permanent amb l'Estat espanyol. Però acusar el president de la Generalitat de prevaricador no té ni cap ni peus. En tot moment Mas ha encetat un camí polític que no ha rebut la resposta adequada. De primer, indiferència; després, una amenaça de possible inhabilitació.
L'Estat ha obligat la Fiscalia General a presentar una querella que s'ha ampliat amb els noms de la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. Segur que aquesta decisió gaudeix de molts adeptes a Madrid i a l'Espanya profunda, però això no és normal en un país de tradició democràtica. Els catalans, fins i tot aquells que hem discrepat de Mas, sempre ens situarem al costat del president i de les seves institucions, encara que en algun moment es puguin equivocar.
El 9-N fou una gran festa de l'independen?tisme a casa nostra. El mateix Rajoy digué que aquella votació no tenia cap valor jurídic, per la qual cosa és inexplicable la reacció de la Fiscalia. El procés participatiu del 9-N no va tenir res a veure amb el Decret 129/2014 del 27 de setembre signat pel president al Palau de la Generalitat. El 9-N fou fruit de les competències pròpies de la institució catalana, basant-se en l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia. Aquest procés de participació era legal i prova d'això és que mai no l'impugnaren els organismes superiors.
Va ser una jugada mestra del president de la Generalitat que descol·locà els partits polítics estatals i fins i tot els catalans que li donaren suport en veure's arrossegats per les pressions del carrer i d'entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.
Artur Mas, conscient que té una data de caducitat, ha jugat molt bé les seves cartes. I avui davant d'un auditori ple d'incondicionals a Barcelona explicarà el seu full de ruta. La seva conferència ha aixecat molta expectació mediàtica, malgrat que s'ha obligat a assistir-hi a tots els càrrecs amb sou públic autonòmic, la qual cosa grinyola amb la nova mentalitat de les polítiques que s'han d'esgrimir en el futur.
No hi ha dubte que l'Estat espanyol és avui un desgavell. El govern fa aigües i, esquitxat per un munt de casos de corrupció, sembla una nau sense rumb a la deriva. Les enquestes indiquen que el PP perd vots a gabadals i que difícilment l'any vinent podrà renovar mandat.
En una situació delicada, Mas intentarà esgotar el seu mandat per molt que ERC el pressioni amb unes eleccions a la propera primavera. Necessita temps per redefinir el seu projecte polític, que de ben segur serà lluny de les sigles de CiU i a la vegada intentarà guanyar adeptes des d'un punt de vista internacional. Ambdós aspectes són fonamentals per a ell en aquests propers mesos. A més, cal afegir-hi que el 9-N va deixar clar que un referèndum independentista avui a Catalunya, formalitzant-se des d'un punt de vista legal, no té assegurat el triomf.
És possible que Madrid vulgui fer de Mas un màrtir que ha rebut adhesions fins i tot de l'expresident Montilla. Tant de bo que no ens facin triar, però davant la querella de la Fiscalia, els catalans ens hem de situar al costat de Mas, Ortega i Rigau. És l'hora de la política, de mirar molt més enllà i els ciutadans ja no accepten més amenaces per molt que alguns vulguin matar mosques a canonades.
