30 de novembre de 2014
30.11.2014
Diari de Girona

L'Any de la Vida Consagrada

30.11.2014 | 00:00
L'Any de la Vida Consagrada

Avui, 30 de novembre, primer diumenge d'Advent, s'inaugura l'Any de la Vida Consagrada, que serà clausurat el 2 de febrer de 2016. Aquest any s'ha convocat amb tres objectius. Primer, per recordar amb memòria agraïda els 50 anys del decret conciliar Perfectae caritatis, sobre la renovació de la vida consagrada. El segon motiu és abraçar el futur amb esperança, sabent que la crisi de la societat i de l'Església toca plenament la vida consagrada. Així, l'hem d'assumir "com una ocasió favorable per al creixement en profunditat". Finalment, el tercer objectiu és el de viure el present amb passió, per evangelitzar la pròpia vocació i donar testimoni de la bellesa del seguiment del Senyor.
Amb el lema "Evangeli, profecia i esperança", aquest any dedicat a la vida consagrada vol donar gràcies a Déu per l'obra de l'Esperit Sant, que difon la riquesa de la pràctica dels consells evangèlics a través dels múltiples carismes que hi ha. És per això que els consagrats i les consagrades hem de ser icones de l'amor Trinitari, mitjancers de comunió i d'unitat, i sentinelles d'alegria i d'esperança. Arrelats en l'Evangeli, els consagrats i les consagrades hem de ser signes de fraternitat i servidors de la caritat, a més de memòria vivent de la forma de viure de Jesús de Natzaret.
Enmig de les incerteses del nostre món, els consagrats i les consagrades hem de ser portadors d'esperança; enmig de l'odi i de la violència, hem de ser artesans de pau; enmig de les divisions i de la discòrdia, hem de ser sembradors d'unitat; enmig de la dispersió, hem de ser profetes de comunió; enmig de tantes situacions de mort i de destrucció, hem de ser apòstols de vida i de resurrecció; enmig del sofriment i de la desesperació, hem de ser heralds de consol; enmig de tantes tristeses, hem de ser dones i homes d'alegria; enmig d'un món que trepitja i arracona els més dèbils, hem de ser defensors dels pobres i dels desvalguts; enmig de tantes mentides, hem de ser servidors de la veritat; enmig d'una societat que exalça els diners, el poder i el prestigi, amb la nostra vida de pobresa hem de ser missatgers de senzillesa i de simplicitat; enmig de tantes persones que no compten per a ningú, hem d'ajudar a retornar la dignitat a aquells que l'han perduda o els ha estat furtada; enmig de l'aburgesament i de la frivolitat de la nostra societat, la vida consagrada està cridada a ser testimoni de frontera, en les perifèries del nostre temps.
En la nostra vocació de servei a l'Evangeli i als homes i dones del nostre món, els consagrats i les consagrades busquem (i així ho volem transmetre) la misericòrdia i la compassió de Déu, més (i també abans!) que el sacrifici; i la gràcia més que la Llei. Volem ser testimonis d'una manera de viure que trenqui amb la mundanitat, amb la superficialitat, i amb tot allò que va contra els més dèbils. Amb la nostra vida, i com a portadors de l'Esperit i de la Paraula de Déu, volem ser una contestació al debilitament de la fe i una aposta a favor dels pobres i dels oprimits, dels últims i dels qui no compten per a ningú.
Com ha dit el dominic Timothy Radcliffe, "només trobarem el sentit de la vida religiosa si comprenem que és una resposta a la recerca de sentit de la vida humana". Per això aquest any de la vida consagrada ha de renovar en nosaltres, els consagrats i les consagrades, la crida a la confiança i a la fidelitat, per esdevenir testimonis i servidors de l'amor i de l'Evangeli. Testimonis del Senyor Ressuscitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit