01 de desembre de 2014
01.12.2014

Artur Mas al mont Nebó

01.12.2014 | 07:58

Fa dos anys, Artur Mas va aparèixer en les tanques publicitàries de la campanya electoral amb una imatge que recordava, inevitablement, la de Charlton Heston encarnant el personatge de Moisès en el moment d'obrir les aigües del mar Roig. Aquella semblança li va valer al president-candidat l'acusació de messianisme (per "messies" no per Messi) , i em consta que ell mateix no m'estava gaire satisfet. En plena campanya, i davant els comentaris que li arribaven, va començar a pensar que li era contraproduent, però ja era massa tard per rectificar. Fa de mal dir quants vots li van sumar o li van restar el cartell i tota la polèmica que es va generar, però el cert és que en aquelles eleccions va passar de 62 diputats a només 50, en benefici sobretot d'Esquerra Republicana.

Ara, al cap de dos anys, Mas torna a fer un gest que ens remet a la biografia mítica de Moisès. El president ha anunciat que si el seu full de ruta cap a la independència és acceptat i tira endavant, d'aquí a dos anys no tornarà a encapçalar cap llista electoral. Hi ha insistit: si el vaixell arriba al port que desitja, ell renuncia a ser el primer cap d'Estat de la República Catalana. Serà feliç havent estat el capità de la tripulació durant la travessia. Un cop a Ítaca, que s'hi posi un altre. La relació amb Moisès és que ell tampoc no va ser el primer cabdill dels israelites un cop aquests van arribar a la Terra Promesa; la tasca d'ocupar-la i instal·lar-s'hi va correspondre a Josuè. Moisès ni tan sols no va travessar el riu Jordà. Es va haver de conformar a mirar la terra de Canaan des del cim del mont Nebó, on va morir. Després de guiar el poble d'Israel pel desert al llarg de quaranta anys, Moisès no va participar en la culminació del viatge.

Sobre per què Jahvè no va permetre a Moisès trepitjar Canaan els estudiosos de la Bíblia apunten diferents versions. Una d'elles és que cap dels adults que van fugir d'Egipte no va acabar viu la travessia, per qüestions d'edat i d'esperança de vida en aquella època; van ser els seus fills i néts els que es van instal·lar a la terra dels cananeus. Però una altra diu que Jahvè va castigar Moisès perquè, anys enrere, al Sinaí, havia fet creure al poble que era ell qui feia brollar aigua d'una roca pel poder del seu bastó, quan en realitat era Jahvè l'autor del prodigi -i ell ho sabia. Pecat de supèrbia.

¿Potser Artur Mas s'ofereix a expiar el pecat de presentar com a propi un fenomen que en realitat no és mèrit seu, sinó d'un corrent de fons al qual no fa tant que es va incorporar?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema