El govern és del PP però el PP no és del govern o això sembla cada vegada que les enquestes certifiquen el que nota qualsevol, que la gent no està contenta amb l'executiu i està descontenta amb el sistema polític al qual, amb tota raó, identi?fica amb l'econòmic. Quan hi va haver boom econòmic, la política va deixar fer en la fe (creure el que no es veu) que el repartiment arribaria per si sol. Així de religiós és el capitalisme liberal. Quan la política de mans lliures va lliurar el volant a l'economia de la conducció sense mans i es va produir un "crac", l'assegurança de l'Estat va pagar la reparació del vehicle i va desatendre les seqüeles dels ferits del seient del darrere i les necessitats dels que es van quedar sense transport.

Quan les enquestes donen tan mal resul?tat per al govern, el PP es queixa com si l'executiu no fos seu perquè el partit heretarà en vots la riquesa o pobresa que reculli Rajoy. Vol el partit més política en benefici del ciutadà, fa propostes, paga el lloguer de les ancianes desnonades? No. Es queixa que el missatge de la recuperació no arribi a la ciutadania, no que la recuperació no arribi a la ciutadania, que és el que està passant gràcies a la nova desigualtat. El nombre de milionaris espanyols va créixer un 24% de mitjans de 2013 a juny de 2014, segons l'últim Informe de Riquesa Mundial de Credit Suisse. La calor que desprenen els de baix manté caldejat el cim. No és veritat que el missatge de la recuperació no arribi. El que no arriba és la recuperació i per això ningú vol sentir aquest missatge que és mentida i et tracta d'idiota. Si no te'l creus, perquè sembles l'únic a qui no li arriba la recuperació. Si te'l creus, perquè cal ser idiota si els fets no acompanyen les teves creences. Però el missatge arriba. Si fossin cartes d'amor -encara que fossin castes i estiguessin ben escrites- el remitent podria ser denunciat per assetjament.