01 de desembre de 2014
01.12.2014

Renda bàsica universal

01.12.2014 | 07:58

En una societat on l'atur desborda totes les previsions i s'aboca a milers i milers de persones a la desesperança, per la impossibilitat de poder reincoporar-se a un lloc de treball i veure's condemnat a la marginalitat i la precarietat, calen revulsius, que en un altre temps podien considerar-se utòpics, però que ara esdevenen imprescindibles i necessaris. Quan estem veient que es dóna per fet que, tot i que es recuperi en part l'activitat econòmica, un gran percentatge de la població activa restarà irremeiablement condemnada a l'atur, i que moltes persones, de tota condició i edat, no trobaran feina, els responsables polítics i econòmics de la societat han de reaccionar i buscar solucions solidàries i valentes.

No es pot deixar a la caritat privada, als serveis socials o a les diverses administracions la cobertura caritativa o reglamentària de les múltiples situacions de necessitat que genera el drama de l'atur. Tampoc sembla lògic que hi hagi tants organismes de control, en els diferents nivells de les administracions, per finalment concedir, denegar o supervisar subsidis, ajudes o prestacions, que són del tot insuficients per garantir una vida mínimament digna.

I el que és més preocupant és que sovint la burocràcia que es genera i es manté per fer aquests controls origina unes despeses desproporcionades que resten recursos per a les necessitats que s'haurien de cobrir, i no eviten la xacra del frau. Alguns estudiosos i teòrics, i també algunes formacions polítiques, han proposat o proposen l'adopció de mesures per garantir una renda bàsica que garanteixi uns mínims vitals indispensables per a totes les persones.

Vagi per endavant que caldria fer càlculs econòmics per determinar la viabilitat o no de tal renda i la seva quantia, però, sense apriorismes ni idees preconcebudes, ?siguin a favor o en contra. És imprescindible un gran debat social, en el qual s'impliquin responsables socials, econòmics i polítics de to?ta mena. La realitat social que vivim exigeix plantejaments lliures i èticament compromesos per facilitar el respecte a la dignitat de totes les persones i afavorir la llibertat.

De què serveix poder-se expressar si no es té el mínim per a la subsistència? L'exercici dels drets, i el compliment dels deures, implica disposar d'unes mínimes condicions que garanteixin les necessitats essencials de qualsevol persona, i només així es podrà fer realitat l'exercici de la llibertat i les exigències d'una societat que promocioni la justícia com a valor essencial.

En aquest sentit, penso que garantir una renda mínima incondicionada seria un element que promouria el respecte a la dignitat de tota persona i l'exercici de la llibertat, al marge de fer desaparèixer molts controls buro?cràtics, molt de frau i molts abusos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema