Les informacions de premsa sobre l'elecció dels càrrecs directius d'aquest nou partit m'han deixat un regust no gaire agradable, fonamentalment perquè no hi he trobat cap referència a la pitjor desgràcia que tenim en aquest país: gràcies a les llistes tancades i la disciplina de vot, s'impedeix que el país pugui ser dirigit pels més aptes i més capaços. Com és sabut, les llistes electorals comencen per aquells a qui el cap considera més fidels a la seva persona i la disciplina de vot impedeix que qualsevol suggeriment que no agrada al cap pugui tirar endavant. També és sabut que els ciutadans es troben més ben representats si trien els representants un per un, encara que siguin de partits diferents, que no si han de triar colles senceres.
Si, com passa ara, només es pot triar entre persones que han anat pujant de nivell per la seva sintonia amb els desigs dels caps, i no es permet que vagin pujant els qui, a força d'anys d'estar en càrrecs públics, la gent considera els més aptes, el govern no pot passar d'una mitjania, que es va tapant les equivocacions dels uns amb els altres.
A més d'aquestes consideracions generals sobre la capacitat dels dirigents, vull remarcar especialment el problema de la corrupció. És la conseqüència més visible de les llistes tancades i de la disciplina de vot. L'anar-se quedant amb diners aliens és molt fàcil si els col·laboradors estan triats per la fidelitat al cap, qui els va premiant amb la presència a les llistes i la permanència en la colla dels governants. Allò que en diuen la casta. Si en els equips de govern, tant estatals com autonòmics i municipals, hi ha persones ?designades pels ciutadans i no pels caps de partit, els que proposin millores o denunciïn malifetes no tenen res a perdre. Els caps no els posaran a les llistes, però podran presentar-se i els ciutadans podran escollir-los, perquè hi continuaran confiant.
En resum, doncs, la casta política es forma i es manté per la cohesió interna dels que la formen, que s'ajuden i es protegeixen mútuament, gràcies a les llistes tancades i a la disciplina de vot, amb una opacitat tal que ni els jutges poden penetrar-hi. Els ciutadans, que s'aguantin.
M'agradaria que Podem inclogués en el seu programa electoral les mesures que de debò són indispensables per fer més difícil l'existència de la casta que tant critica: són les llistes obertes del tot i la disciplina de vot prohibida. Són dues condicions indispensables.
Mentre la mitjania dels governants (o els errors, o la seva corrupció) continuï estant protegida per un mur de silenci còmplice, la casta actual es perpetua. Si Podem no vol eliminar el mur que protegeix la casta, l'única cosa que aconseguirà és, ben protegida pel cap que fa les llistes i ordena el vot, entrar a formar part de la casta.
Aprofitant que tenim a Girona dos membres de la direcció, els demano que facin tot el possible per tornar als ciutadans les màximes atribucions per triar els càrrecs, eliminant els trucs que fa servir la casta per protegir-se, de manera que:
1.- Totes les llistes han de ser completament obertes. Els polítics electes han de fer cas a qui els ha votat, no a qui els ha donat un lloc a la llista. L'anomenat mètode alemany potser funciona a Alemanya, però aquí només serviria per col·locar a les llistes els qui no voldrien els ciutadans.
2.- Per evitar trapelleries oportunistes (recordeu quan un polític de Girona es va presentar per Lleida i el de Lleida es va presentar per Girona?), tots els candidats han de portar un mínim de tres anys empadronats a la demarcació en la qual es presenten.
3.- Perquè els ciutadans puguin saber com són els candidats, les circumscripcions han de ser petites.
4.- Per evitar imposicions dels partits contra els desigs dels electors (pactes entre segons i tercers per fer fora els primers, ho recordeu?), els alcaldes i els presidents dels governs estatals i autonòmics, han de ser escollits directament pels electors, en primera o segona volta.
5.- Quan un d'aquests càrrecs d'elecció directa no acabi el seu mandat, s'hauran de convocar noves eleccions per elegir el seu successor de forma també directa (recordeu els alcaldes nomenats pel dimissionari?).
6.- La disciplina de vot ha d'estar prohibida. Cada elegit ha de respondre davant dels seus electors i els partits no han de poder interferir entre electors i elegits. La disciplina de vot és el mitjà més eficaç que tenen les cúpules per mantenir amagades les seves malifetes.
7.- Les donacions als partits han de ser públiques i conegudes; els partits han d'assumir el risc d'acceptar-les, perquè els electors han de saber qui ajuda a cada candidat. Les comissions il·legals són molt fàcils de convertir en donatius anònims.
Si els animosos renovadors que formen Podem no són capaços de promoure aquests passos per aconseguir que la llei electoral sigui més democràtica, em sap greu vaticinar que un any o altre, i encara que no vulguin, acabaran formant part de la casta.
Encara que els destinataris directes de les meves recomanacions siguin els renovadors de Podem, qualsevol partit que busqui donar les institucions a polítics demòcrates i honestos, pot fer seves aquestes mesures. Qui s'anima a fer el pas?
Els polítics promotors de la independència de Catalunya, per què no proposen una llei electoral més democràtica i que inspiri més confiança que la d'Espanya?
