Mas i Junqueras s'han convertit definitivament en Groucho i Harpo interpretant la cèlebre escena de "la parte contratante de la primera parte será considerada la parte contratante...". No és que les primeres neus, les primeres ventades o les primeres freds hagin condemnat els principals actors de la independència a hivernar. El procés, si és que encara el podem anomenar així, ha entrat en una situació de letargia voluntària. Això queda demostrat després que el Govern, a través de Francesc Homs, hagi advertit de l'absència de notícies sobiranistes durant les properes setmanes, al mateix temps que Mas i Junqueras es dedicaran a fer reunions innòcues i sense contingut públic.

Els partits rellevants que aposten clarament per la independència -CiU i ERC- saben que amb el 9-N van exhaurir els cartutxos de salva i que ara només poden disparar el darrer cartutxo farcit de postes, que són les eleccions plebiscitàries. I això és així per molt que CDC intenti transformar les eleccions al Parlament en un altre procés dins del procés amb la intenció de dedicar una propera i curta legislatura a planificar, o eternitzar, el camí cap a la independència.

La realitat és que CDC i ERC volen guanyar temps. El temps necessari perquè les properes eleccions generals fulminim el PP i el congrés espanyol es converteixi en una cambra atomitzada i dèbil. Els partits patrocinadors de la independència saben perfectament que, ara, un pas en fals podria donar al Rajoy de la majoria absoluta la gran oportunitat de frenar la seva fulminant caiguda al buit. La maniobra consistirà en llençar mesures radicals contra l'autogovern de Catalunya. Una opció que mai s'ha de descartar perquè el PP, un partit amb carències democràtiques, creu que li faria recuperar molts vots en determinades zones de l'Espanya desinformada.

Per a la seva estratègia, Mas i Junqueras, faran bé d'anar esparrenacant, de moment, totes les parts contractants.