L'economia submergida a l'Estat representa el 18,6% del PIB, 190.000 milions, segons un informe de Ransdat i la Universitat de Sheffield. Se situa en el tercer bloc en el rànquing. La llista dóna algunes sorpreses. No sembla haver-hi correlació directa entre tradició estatalista o liberal i nivell de submersió. Tot i que predominen els estats de tradició liberal democràtica entre els de menys submersió. És curiós també que els estats que lideren les llistes de societats del benestar, com els nòrdics, apareguin al segon bloc de la classificació.

Una coincidència clara: els estats mediterranis i els excomunistes són en el vagó de cua. Caldria, però, posar la lupa al si d'aquests estats perquè no es distribueix de la mateixa manera per autonomies. Segons un altre informe més pessimista sobre el volum submergit a Espanya, la taxa és "sorprenentment baixa" a Madrid, del 17,3% del seu PIB, fruit de l'"efecte capital" i l'elevada concentració de grans empreses i fortunes. A l'altre extrem hi ha Extremadura, amb una taxa estimada del 31,1%. Catalunya se situa en la mitjana, amb un nivell del 24,6% d'activitat.

Les conseqüències per als treballadors són clares: sense drets laborals ni legals, escassa seguretat laboral, pèrdua d'ocupabilitat, riscos de sanció. I per a les empreses legalitzades significa competència deslleial, l'extensió de la cultura de l'evasió, la pèrdua del poten?cial del mercat. A Espanya aflorarien centenars de milers de llocs de treball si es posés fi a l'economia submergida. Per combatre-ho cal un alt nivell de protecció social, la protecció dels grups més vulnerables i facilitar l'accés al treball temporal. Però no es poden menysprear com un dels principals obstacles les dificultats burocràtiques i les càrregues impositives dels treballadors autònoms nous. Quan un treballador a l'atur, perquè se li acaba el subsidi, es decideix a entrar en el món dels autònoms, el més normal és que, anant bé, trobi feina per cobrir un sou pròxim al salari mínim. D'aquest salari, l'Estat se'n queda la meitat. Per això, molta gent esgota la possibilitat de viure del subsidi i fa treballets en negre.

Però en definitiva, malgrat el gran volum de microsubmersió, criminalitzar la gent que utilitza aquest mecanisme per pura subsistència no porta enlloc. Sobretot quan els poders en majúscula esdevenen una autèntica cleptocràcia assimilada a l'estatocràcia. Centenars de polítics imputats en casos de corrupció que afecten centenars d'empreses corruptores. I les més importants multinacionals denunciades per la mateixa UE per evadir la fiscalitat amb enginyeries diverses. Aquí rau el problema gros en volum i en manca d'exemplaritat.