Aquesta setmana ha aixecat persianes La Volta, a la plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Es tracta d'un projecte de Bòlit Emprèn, gestionat per la gent de Fang (Joanot Cortès, Gal·la Miserachs, Marta Sureda), que vol complir la triple funció de galeria, botiga i taller. Ubicada als números 22 i 25 de la plaça que fa de cor i centre neuràlgic del barri, La Volta s'ha fixat reptes múltiples i igualment atractius: reconciliar l'art i l'artesania, aplicar el concepte de "quilòmetre zero" a la producció artística, apropar públic i artistes o contribuir a recuperar el coneixement d'oficis tradicionals mitjançant l'oferta pedagògica són només algunes de les línies mestres que han guiat l'arrencada d'aquest projecte.
La Volta es basa en un concepte que cada cop té més èxit en diversos àmbits de la cultura: el de l'artista resident. Qui avui mateix visiti La Volta ja hi podrà trobar la ceràmica orgànica de Nuri Negre, els objectes de decoració vintage d'en Marc i la Cèlia, els projectes gràfics (samarretes, enquadernació i il·lustració de llibres...) d'El Merkadillu, la serigrafia de Jofre Oliveras, la fotografia amb càmera estenopeica de Victor Masferrer, o propostes imaginatives de casament artesanal servides per la Joana Viñas, la Gal·la Miserachs i la Maria Solavera ("Casa't a casa"). Aquesta primera selecció de residències és tot una declaració d'intencions: de la trobada i encreuament entre disciplines, mètodes i sensibilitats estètiques tan diverses només en poden sortir coses interessants. La Volta, doncs, mira cap enfora, però també treballa de portes endins i és fàcil imaginar que la funció de posar en contacte artistes que difícilment s'haurien trobat d'una altra manera pot acabar essent una de les que més potencial donin a aquest centre.
La Volta s'hauria pogut ubicar en diversos llocs de la ciutat de Girona. Ho ha fet, però, en el pluricastigat barri de Sant Narcís, un barri que ja ha perdut el compte dels anys que fa que va veure com li tallaven la seva artèria natural de connexió amb la ciutat i que ha suportat -estoicament, d'altra banda- els gravíssims inconvenients veïnals i comercials que ha provocat la construcció de l'estació ferroaquàtica més gran d'Espanya. És just, doncs, que la ciutat es giri cap a Sant Narcís i hi tingui gestos efectius de complicitat. De fet, la crisi provocada per les obres de l'AVE no ha fet sinó acabar de donar el cop de gràcia a un model comercial que, a Sant Narcís, fregava l'autarquia i que la instal·lació massiva de supermercats ha dinamitat del tot. Costa, avui, imaginar-se que en tots i cadascun dels baixos de la plaça de l'Assumpció hi havia hagut un comerç o altre. De fet, les condicions inicials d'adquisició de les cases de la plaça, quan es va inaugurar el barri, contemplaven l'obligatorietat d'obrir botiga als baixos per poder viure al pis de sobre. Avui, la majoria d'aquells locals que havien hostatjat fleques, carnisseries, verduleries i botigues de betes i fils, o són buits o s'han rehabilitat com a habitatges. El paisatge que la plaça oferia fins fa pocs anys ja és història i no tornarà. Però la plaça de l'Assumpció no ha perdut en absolut el seu potencial per continuar actuant de cor i àgora, de punt de reunió i de distensió. La presència del centre cívic hi juga un paper indispensable. I, encara que siguin pocs, els comerços que encara hi mantenen obertes les persianes (l'entranyable celler, l'estanc, la peixateria, el bar i la penya del Barça, i fins i tot la botiga d'absolucions que continua essent l'església) mantenen viva la flama d'una mínima activitat comercial, que és sempre pretext i motiu de trobada, de xerrada i d'intercanvi.
La concepció de Sant Narcís, en els seus orígens, responia fil per randa al model arquitectònic i urbanístic d'una dictadura franquista que volia evitar com la pesta el model de la colònia obrera, la concentració incontrolada de treballadors que representa sempre un perill evident per a governants que tenen per vocació tenir-ho tot lligat i ben lligat. La vida és una paradoxa constant, però, i sota aquest paraigua ideològic d'amalgama i control social, Ignasi Bosch i Reitg va acabar dissenyant un barri que és cosí-germà de les ciutats-jardí que Sir Ebenezer Howard havia planificat pocs anys abans com a ciutats utòpiques a la Gran Bretanya: amplis espais pensats per a la convivència pública, autarquia comercial, transició gradual entre l'espai públic i el privat, que incentiva el sentit de responsabilitat envers la cosa pública, etc.
Malgrat els canvis que el barri ha viscut en les darreres dècades, Sant Narcís no ha perdut ni molt menys el seu caràcter de ciutat utòpica dins la ciutat real. El vigor de la vida associativa, encapçalada per l'Associació de Veïns de Sant Narcís, n'és la mostra més visible. Ara, la inauguració de La Volta representa un capítol més del desplegament de la singular personalitat santnarcisenca. En els propers mesos i anys, sens dubte, en sentirem a parlar. (Qui vulgui visitar-la, per cert, la trobarà oberta de dimarts a dissabte de 10.30h a 13h i de 16h a 19h.)
