21 de desembre de 2014
21.12.2014

Raça i violència

21.12.2014 | 10:11

Eescric des de Nova York, on el tema del dia és la violència policial, ja que la gent està justament indignada amb la repetició de casos que costen la vida a ciutadans de raça negra en els quals els policies, blancs, són sempre exonerats. Les manifestacions transcorren incongruentment entre aparadors adornats amb motius nadalencs dels quals s'escapa l'edulcorada cantarella de Jingle bells.

La gent està farta i té raó. A Ferguson, Missouri, un policia mata l'adolescent Michael Brown, de raça negra, que no anava armat. A Nova York un altre policia ha escanyat Eric Garner, també negre, en immobilitzar-lo al terra malgrat les seves queixes de no poder respirar. També ha estat exonerat. Els fiscals diuen que només poden actuar quan tenen proves aclaparadores que es violen els drets dels detinguts amb un ús excessiu de la força, com sens dubte va passar quan Albert Louina, negre, va ser sodomitzat en una comissaria el ???? amb el pal d'una escombra (!).

A Cleveland un altre policia ha matat un noi negre de dotze anys, Tamir Rice, que no va obeir l'ordre de tirar a terra la pistola de joguina que portava. Els policies de Cleveland tenen fama de ser especialment bèsties ja que fa un parell d'anys van matar dos fugitius negres que anaven amb cotxe i el vehicle va rebre ni més ni menys que ??? trets. El governador de Nova York, Andrew Cuomo, ha dit que tots aquests casos tenen un efecte "corrosiu" ja que minen la confiança de la gent en les forces de seguretat. Té molta raó, sobretot si un és negre, llavors la confiança en el sistema cau sota mínims. És clar que pitjor és l'informe del Senat americà sobre l'ús de la tortura per la CIA durant els anys de Bush, assumpte sobre el qual hi ha divisió d'opinions en la societat americana.

El que ha passat posa en relleu que el problema racial no està superat als Estats Units, que té, d'altra banda, la població més heterogènia i integrada que jo conec, des dels taxistes, que amb prou feines parlen anglès (l'últim que he agafat era eritreu), fins als ?? milions d'hispans que seran ??? el ????, passant per polonesos, irlandesos, italians, asiàtics de tota mena i els últims arribats de l'Est europeu. Sense oblidar els indis nadius i els negres, la integració dels quals ha estat la més dolorosa, ja que abolir l'esclavitud va costar una ?guerra civil. Però si ja no hi ha discriminació racial, la segregació segueix molt viva en la vida diària americana i així ho he constatat durant els meus quatre anys com a ambaixador a Washington. I si les persones no són tractades igual, com somiava Martin Luther King, sinó discriminades pel seu color, llengua o religió, pateixen la democràcia i la imatge internacional del país, com li passarà a Israel si segueix endavant amb la barbaritat de reservar els drets nacionals només als jueus.

Obama és fill de pare negre i mare blanca, és tècnicament un mulat que, en el llibre Dreams of my father, descriu la seva turmentada recerca d'identitat com a adolescent. Finalment va decidir ser negre i encara que la resta de negres del país no el vegin com un d'ells "ja que parla com un blanc" (no en va fou educat a Harvard), esperaven que fes de la raça un motiu cardinal de la seva presidència. Això no ha passat perquè Obama sempre ha pensat que la raça divideix i ell no vol dividir sinó unir. En el discurs que el va donar a conèixer a la Convenció Demòcrata de ???? va dir que "no hi ha una Amèrica negra i una Amèrica blanca" i el tema racial va estar totalment absent de la seva campanya presidencial el ????. Sis anys més tard els negres estan decebuts i una enquesta de Pew diu que només el ??? dóna suport a la manera com maneja els problemes racials. Troben a faltar que el seu president no surti ara al carrer i s'uneixi als manifestants amb un discurs que aixequi la bandera de la integració racial i deixi un llegat durador del seu pas per la Casa Blanca.

Amb això de la violència policial als EUA se m'acut que almenys hi ha tres problemes i cal afrontar-los tots tres per solucionar-la: el primer és la segregació racial, el segon l'excés d'armes que circulen sense control i el tercer la militarització de la policia. El primer només s'acabarà amb l'elevació del nivell cultural i educatiu de les minories marginades i per això hi ha qui afirma que seria millor haver gastat en educació i ocupació els tres bilions de dòlars malgastats a l'Iraq. Sobre l'excés d'armes està ja tot dit: ? de cada ?? americans en té a casa o les porta a la bossa o a la guantera del cotxe i els policies tenen por i sobrereaccionen. Però cap president ha pogut amb aquest dret constitucional que defensa la totpoderosa Associació del Rifle. El tercer és la militarització de la policia, entrenada per Bush per a la guerra contra el terror i que ha rebut armes sobrants dels exèrcits retornats de l'Iraq que no són apropiades per qüestions d'ordre públic, ja que ni els policies són soldats ni els manifestants són enemics.

Però per molt d'escàndol que percebi als carrers de Nova York i en les converses amb amics d'aquesta ciutat, no crec que les coses canviïn gaire a curt termini.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema