23 de desembre de 2014
23.12.2014
Diari de Girona

SOCIALISTES O CATALANISTES

23.12.2014 | 00:00
SOCIALISTES O CATALANISTES

Miquel Iceta, primer secretari del PSC-PSOE, ha dispensat un tracte exquisit a Marina Geli i Núria Ventura. Per quins set sous ha pactat amb les diputades dissidents que mantinguin l'escó al Parlament de Catalunya fins a finals d'any i revisable a principis de 2015? A canvi d'acatar la disciplina de vot en les sessions que queden? Només faltaria!
Aquest tarannà condescendent és una estafa als votants. Havien de deixar l'acta immediatament després d'anunciar la seva voluntat de donar-se de baixa com a militant per formar part del MES (Moviment d'Esquerres) que engloba Nova Esquerra Catalana (d'un Ernest Maragall amb els dos peus a ERC) i el Moviment Catalunya, patrocinat per elles mateixes.
També s'hi ha apuntat la rancuniosa Montserrat Tura, el giracamises del federalisme Antoni Castells i uns quants regidors d'ajuntaments aviciats que no entreguen l'acta ni per Déu. Pocavergonyes!
Aquest nou bunyol organitzatiu és un submarí d'ERC. Els anomenats socialistes sobiranistes estan per la independència. I tenen la barra de definir-se com a "socialistes catalanistes compromesos amb la construcció d'un país més just, més inclusiu, més solidari, més eficient i més sostenible".
Uns principis tan originals que es troben en els estatuts d'ERC: "la construcció d'un estat propi en el marc europeu i l'assoliment d'una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris". Vaja, quina coincidència, no?
Ara bé, com que el concepte d'un "catalanisme d'esquerres" és patrimoni tant del PSC-PSOE com d'IC-Verds/EUiA és normal que creixin nans independentistes. I és que compaginar les reivindicacions socials i les nacionals és una entelèquia. A l'hora de la veritat sempre preval la qüestió nacional. Prou de subordinar les reivindicacions dels moviments socials a una futura independència de Catalunya!
Miquel Iceta, que sempre neda i guarda la roba, en una conferència el 28 de juny de 2005 defensava un doble origen del catalanisme: "una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes".
I un bé negre amb potes rosses! Aquesta tesi de la vinculació del moviment obrer amb la lluita per l'emancipació nacional ha suposat enfrontaments entre treballadors usats com a carn de canó de les burgesies nacionals. El socialisme o és internacionalista o no és. La lluita dels assalariats traspassa les fronteres de les nacions en un món globalitzat. Classe o nació, vet aquí el dilema.
En fi, bones festes per a tothom. I com cada any que passa, cantem amb Joan Manel Serrat: Ay! ¡Ay, Utopía, / que alumbras los candiles / del nuevo día!.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook