28 de desembre de 2014
28.12.2014

Despuig, més clar i català que Shakespeare

28.12.2014 | 00:00
Despuig, més clar i català que Shakespeare

Los col.loquis de Cristòfor Despuig de 1557 els ha traduit Henry Ettinghausen a l'anglès, patrocinat per la Fundació Carulla (Tamesis, Barcino). Ho ha fet "com si els personatges parlessin ara. Va escriure en una català modern, és a dir, en la llengua del seu temps". I, veurem, més clar i català que Shakespeare.
Tortosa era la tercera ciutat de Catalunya. La Inquisició castellana no permet que Despuig concreti el canvista, potser jueu, però aprofita per defensar "esta gent" que fan beneficis propis que beneficien tothom: "És una art, la del negosi, prou estimada y de molts cavallers y ciutadans honrats usada. S'estenia molt fins a Gènova, Roma, Nàpols, Venèsia, Càdiz, Chipre, Cicília, Portugal, y passaven a Flandes, Ynglaterra i altres punts". Contrasta el comerç amb el luxe dels corruptes: "No sabeu que no's pot dir ser rey pobre que sia rey de regne rich? Però això és quant l'amor y caritat abunda y quant se ha més lo bé comú que lo particular". Contrasta l'honest arquebisbe Thomas de Vilanova que "estimava més distribuir tota sa renda entre pobres, que deia eren temples vius de Déu, que no edificar esglésies, que són temples morts".
Contra la corrupció castellana, la moderació catalana: "Diu lo refranch: qui mesura dura, a despit de mala ventura. És una gentil nació la cathalana, valerosa y molt sàvia, si bé que per a vuy se està arruinada, que estos castellans s'o beuen tot". El conflicte ve de l'absolutisme castellà: "Ara veyem manar los castellans. Grans paraulistes són. Tras això tenen una altra cosa pitjor, y és que volen ser tan absoluts y tenen les coses pròpies en tant y les estranyes en tan poc que par que són ells sols venguts a soles del cel. Aquests castellans per honrar-se a sí mateixos disimulen y disfressen la veritat o publiquen la mentida. Són ràbies y enveja pura que de nosaltres tenen perquè'ns vehen amb més llibertat que ells y així voldrien desfer-nos, si pogesen, de tot. Gosen dir públicament que aquesta nostra província no és Espanya y per ço que nosaltres no som verdaders espanyols".
Castella absolutista amenaça Catalunya: "Los pobles que davall de domini real estan no poden durar ab tanta llibertat. No falten modos als prínceps per a reduir els súbdits al seu compte. No sé quin comte de Barcelona que veent lo que podria a Cathalunya era poch, indú als cathalans que li consentíssem en tot". A Catalunya, com a comtes de Barcelona, els reis castellans eren obligats a ser constitucionals: "Al rey sol quedàs lo nom de senyor. Lo rey ha de ser rey i no tirà, que lo nom de rey a regendo a bene regendo se deriva".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema