28 de desembre de 2014
28.12.2014

Ressaca de l'estelada

28.12.2014 | 00:00
Ressaca de l'estelada

Ressaca de l'onada independentista? El darrer treball del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dóna que els contraris superen els partidaris. L'important és que els treballs anteriors del mateix centre marcaven el contrari. Sempre és interessant comparar una enquesta amb les anteriors del mateix enquestador, per veure les tendències. El CEO sol oferir uns resultats més nacionalistes que altres instituts d'opinió pública; en el treball que comentem, per exemple, un 57% dels enquestats està "segur" que va anar a votar a la consulta del 9-N, una xifra molt superior a la realitat registrada a les urnes. Però en treballs anteriors el biaix és el mateix, de manera que es poden comparar per al que dèiem: veure tendències. I la tendència actual és de lleugera reculada de l'independentisme. No només quan es demana un sí o un no a la independència, sense matisos, sinó sobretot quan es donen altres alternatives, com la de ser un estat dins una Espanya federal. En menys de dos mesos, d'octubre a principis de desembre, aquesta opció ha passat del 22% al 29%, en detriment de la independència total, que baixa del 45% al 36%. Si la tendència persisteix, els defensors de les terceres vies podrien treure pit després d'haver-se amagat sota les pedres per deixar passar el temporal.
És curiós que la ressaca (retrocés de l'aigua després d'una onada) arribi de la ma del 9-N, de tota l'efervescència que el va acompanyar i de tota l'energia que va donar al sobiranisme social i polític. Justament ara, quan els dos principals partits competeixen en velocitat independentista, recula l'interès popular per l'objectiu. Una dada: l'enquesta es va fer després de les dues conferències, la de Mas i la de Junqueras, de manera que els enquestats tenien la visió conjunta de la desavinença. En dos mesos han passat dues coses importants en l'espai d'opinió sobiranista. Per un costat, s'ha viscut un estat d'eufòria en el qual l'èxit del procés es veia com inevitable i imminent. Això pot haver creat por escènica a moltes persones que només són independentistes si estan segures que la independència va per llarg. I per l'altre costat, la constatació que els líders són incapaços d'estar a l'altura, fet capaç de desanimar molta gent que havia fet el pas, i provocar que torni a la vella i pragmàtica doctrina del pactisme. Una cosa és clara: en un entorn desfavorable, no hi ha independència possible sense una majoria ciutadana molt més àmplia i sòlida de la que es dibuixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema