El proppassat dimarts, Sònia Sánchez publicava al diari Ara una entrevista a l'historiador Nicolás Sánchez-Albornoz que acabava parlant de Podem i el procés sobiranista. Al final, el fill de l'expresident de la República tocava un dels punts essencials del "procés" i, "curiosament", un dels menys analitzats. Deia: "En una entrevista de televisió, un periodista li preguntava a algú si a Catalunya li aniria millor dins d'una Espanya governada per Podem o dins d'una Catalunya governada per Mas i les multinacionals. Aquesta és la qüestió".

És, per molt que ens entestem -o s'entestin- a amagar-ho, la pregunta cabdal del procés endegat. Perquè som molts els independentistes que pensem que ja n'hi ha prou de política neoliberal al servei del capital, sense que això vulgui dir que preferim el dogmatisme marxista. Volem, senzillament, que es mantingui l'estat del benestar que tanta sang, tanta suor i tantes llàgrimes va costar. Perquè ha estat l'economia neoliberal imposada pel gran capital, per les multinacionals, pels anomenats mercats -què vol dir mercats? Res no es mou si ningú no ho ordena- qui ha provocat la crisi que l'està destruint. Per això cal recordar on van començar les retallades a Espanya, on van començar a afeblir-se la sanitat i l'educació públiques. I extreure'n les conclusions.

Precisament per això és imprescindible que les llistes de les dites eleccions plebiscitàries -un altre parany per canalitzar el vot- siguin diverses, i puguem triar entre les propostes socials de cada partit o coalició. Perquè mentre es negocia la independència, també s'ha de governar. I l'única convergència que ens val és la de la justícia social.