De moment el panorama polític continua essent una incògnita. El president de la Generalitat s'haurà de decidir els propers dies. La majoria d'analistes estan convençuts que aquest mes de gener tindrem convocatòria electoral autonòmica. Però això depèn d'un Artur Mas que és conscient que es troba en el millor moment de tota la legislatura. Endarrerir la data podria resituar ERC com a primera força una altra vegada, malgrat que l'arribada de Podem li pot restar alguns vots que al final podrien ser decisius.
Però el proper mes de maig la cita seran les municipals. El nou any 2015 pot ser molt mogut i tot balla, llevat de les eleccions locals, les quals no ofereixen dubtes i són d'obligat compliment. A casa nostra fa quatre anys, CiU va escombrar amb victòries tan importants com la de la ciutat de Giro?na. Els municipis amb més densi?tat demogràfica, si descomptem Blanes i Palamós, registraren victòries indiscutibles de la federació nacionalista.
Ara, a cinc mesos vista, la situa?ció no ha canviat massa i l'estabilitat podríem dir que és bastant generalitzada i no es preveuen terra?trè?mols polítics, malgrat que és lògic que les candidatures d'ERC as?soleixin escalar posicions atès que la conjuntura actual els afavoreix, la qual cosa els pot significar un ascens important i moltes alcaldies en municipis petits i mitjans.
La resta de candidatures no ofereixen una perspectiva massa optimista. El PSC patirà una forta reculada a causa de la crisi interna que travessa i que sembla impossible de tancar per molt que ho intenti Miquel Iceta. El PPC tindrà moltes dificultats per a tancar llistes amb un mínim de garanties d'èxit. La sorpresa la podrien donar algunes candidatures de plataformes ciutadanes que s'han significat per a fer reclamacions des del carrer, ja sigui en el tema dels desnonaments o de les preferents, per exemple.
A Girona capital, l'alcalde Puigdemont esgotarà amb èxit la legislatura. Amb un govern amb mi?noria, no ho tenia fàcil, però el seu treball l'ha consolidat i de ben segur millorarà resultats. Ha plantat cara a Madrid en els temes ferroviaris i l'escó de parlamentari no li ha permès exigir a la Generalitat el deute pendent que té amb la ciutat. Però la seva feina no s'ha vist afectada per cap escàndol i en els temps que corren això ja és un punt a favor.
ERC presentarà una bona candidata com és l'escriptora Maria Mercè Roca, però avui els republi?cans no tenen representació municipal, la qual cosa representa un hàndicap important. La incògnita és saber on aniran els vots socialistes, atès que la davadallada pot ser monumental. Aquesta bossa de sufragis ara sense referents se la disputaran CiU, ERC i potser fins i tot Ciutadans que per primera vegada podria assolir una regidoria.
La resta, maldecaps. El PP ho tin?drà molt complicat i haurà de lluitar de valent si no vol quedar fora de l'ajuntament. Repetir els resultats avui sembla una empresa del tot impossible. Les perspectives d'ICV són una incògnita i dependrà de si surt alguna llista lligada a l'opció de Podem. No és descartable que pugui passar com a Barcelona i que els ecosocialistes s'incorporin a una candidatura conjunta amb diverses plataformes. Un altre grup afectat per aquest nou escenari serà la CUP que fa quatre anys assolí tres regidors. Ara hauran de valorar si participen en una macedonia de sigles de formacions d'esquerra o bé conserven la seva autonomia.
Els partits des d'ara ja començaran a escalfar motors. Però la incertesa de les eleccions catalanes els dificulta fer plantejaments i posar toca la carn a la graella. És evident que els alcaldes i regidors volen arribar al maig sense la llosa que significa ara mateix la política catalana amb el tema del dret a decidir. No volen barrejar carpetes ni que les dates electorals coincideixin i en aquest sentit Mas i Junqueras coincideixen. De moment, les municipals en clau gironina tenen color convergent, però en política cinc mesos són molts mesos.
