Sí, n'estic fins al capdamunt (no he volgut escriure "collons" perquè, entre d'altres, no en tinc) de veure mal escrit aquest mot. Fa temps que busco fer una revolució per salvar l'ortografia d'aquest pobre mot desgraciat però no en trobo la manera i, per tant, he decidit canviar d'estratègia i fer-li un homenatge. Aquesta columna em serveix de recipient.

Benvolguda hòstia: tot i que lèxicament, segons ens explica l'Institut d'Estudis Catalans, ets un full molt prim d'una massa de farina i aigua cuita en motlle que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per enganxar cobertes de cartes, gairebé ningú et coneix per això. La majoria t'ha conegut pel teu significat religiós, és a dir, el de ser una víctima oferta en sacrifici a déu; o bé per la seva representació, és a dir, pel tros de pa sense llevar que s'ofereix a les misses catòliques.

Potser per aquest atribut religiós et vas convertir en una popular paraulota. Tan popular que hi ha qui només et coneix així. Fins i tot el diccionari té més entrades per al significat vulgar que per al culte. Ets coneguda per ésser l'hòstia (com a sinònim de gínjol, per exemple) o per fotre't una hòstia (com a sinònim de caiguda o sovint també de plantofada). També per anar a tota hòstia (per parlar de velocitat) o per estar de mala hòstia (per parlar de l'estat d'ànim). I, sobretot, per expressar sorpresa: hòstia!

Si pogués fer un recompte segur que ets més utilitzada en aquesta darrera versió. Fins i tot tens el teu propi eufemisme en aquest cas: òndia! O, fins i tot: ostres! Doncs heus aquí els culpables que tothom t'escrigui malament. Cap dels dos s'escriu amb h. I tu sí. És perquè ets l'autèntica!