11 de gener de 2015
11.01.2015
Diari de Girona

Espanya contra els catalans

11.01.2015 | 00:00
Espanya contra els catalans

Quan fa un any l'historiador Jaume Sobrequés organitzà "Espanya contra Catalunya", els espanyolistes es posaren furiosos. El seminari actual "Federalisme, autonomisme, independentisme" no ha patit amenaces espanyolistes. Per Cap d'Any aprofito per llegir les mil pàgines que m'envia, dedicades, "Història d'una amistat" (Vicens Vives) amb 378 cartes dels anys quaranta i cinquanta entre Jaume Vicens Vives i el seu pare Santiago Sobrequés: "Dos exiliats catalans que varen viure l'exili a l'interior del seu paí". L'espanyolisme no canvia. Exiliat a Baeza el 1943, Vicens Vives avisa Sobrequés: "Amb la Història tenen una mania especial, quasi persecutòria".

Sobretot no vol l'espanyolisme història basada en fets. Carmelo Viñas menysté el "predominio fáctico, impera un positivismo histórico pleno. Historia = hecho, historia sin espíritu". Efectivament obligats a parlar de l'IMPERIO CASTELLANO -en majúscules, recorda Vicens Vives-, Sobrequés hi contras?ta el constitucionalisme català: "No és ben modern tot aquell joc parlamentari en la seva essència, encara que els procediments siguin medievals?".

Tampoc canvia l'abús espanyolista dels "mecanismes jurídics i procedimentals", com detalla Jaume Sobrequés. Vicens Vives fou depurat "por haber efectuado el acto de su matrimonio civil con demasiada solemnidad". S'hi afegia una denúncia anònima: "Fue siempre persona de ideales separatistas. Tiene publicadas obras de matiz separatista como Ferran II y la Unidad de Barcelona, La Transformación de la Generalidad Medieval, etc.". Quan guanya la càtedra, el règim la vol anul·lar per haver pagat els drets de doctor durant la República.

Publicar era encara més difícil que tenir feina. Els seus llibres d'història patien doble censura i quan escriuen un article a la revista "liberal i catalanista" Destino, del meu pare: "No sé què podré dir ni què em tatxarà el censor". Vicens Vives s'alegra: "La Censura m'ha aprovat sense esmena un article bomba. Si Destino s'atreveix a publicar-lo, s'aclariran moltes coses." Surt el 1952 sobre l'articulació de Catalunya a Espanya! Plus ça change.

Quan Sobrequés critica a Destino un general per sacrificar gironins inútilment contra Napoleó, els militars munten un acte de desgreuge. Ni morts són respectats. L'Institut de Girona J. Vicens Vives no pot dur el seu nom en català! Aquest dos gironins liberals situen Girona "a la porta entre l'Atlas africà i l'Europa occidental, una síntesi entre la tradició i el progrés". Tot i ser una "generació fatigada" per la guerra, són d'una "valentia i penetració excepcionals". Vicens Vives s'acomiada el 1960: "Hem d'empènyer i empenyerem. La nostra tasca no ha estat vana i ja veuràs com el país respondrà i el salvarem, i amb ell els nostres nois".

"L'incomensurable" Josep Pla, com l'anomena Sobrequés, retrata Vicens Vives a Destino: "La base és, com Benedetto Croce, la llibertat, considerant que la llibertat és el que més s'apropa a la veritat en tota posició historiogràfica possible. Tota la resta és política, politicanteria d'ínfima categoria". Història no de polítics", senyala Jaume Sobrequés, "sinó la petita història real de la gent, com es varen obrir pas amb un esforç de treball i uns sacrificis imponents".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook