És un escàndol. La justícia vol obligar els diputats gironins a retornar els diners que van cobrar de més. Quin sentit té la Diputació si no serveix ja ni per això? Fa un any també la justícia -sempre la justícia contra les nostres tradicions- ja es va immiscir en el costum diputacional de tocar el cul a les assessores durant els sopars nadalencs. Si els diputats no es poden permetre petites alegries de butxaca i de bragueta haurem buidat de sentit l'existència mateixa d'una institució centenària i més valdrà tancar-la d'una vegada. Serà dur, i no seran pocs els polítics que vessaran alguna llàgrima pensant en tot el que hi han viscut i, sobretot, en el que encara hi podrien viure. És igual. Ja trobaran els diferents partits noves maneres de satisfer aquestes aficions, en els assumptes importants no els ha faltat mai unitat.
Què té de dolent cobrar per reunions a les quals no assistien? Les reunions es convoquen per solucionar problemes i la Diputació no n'és una excepció, només que els que soluciona són els econòmics dels seus membres. O no arregla més d'un problema cobrar entre 6.000 i 47.000 euros extra en quatre anys, sous i dietes a banda?
Com és natural, tots els partits que mantenen -mai un verb ha tingut significat tan ple- diputats provincials, han reaccionat escandalitzats. No escandalitzats pel fet, per descomptat, sinó escandalitzats perquè algú pugui dubtar de l'honorabilitat dels polítics. "No sabien que estaven fent res il·legal", clamen. I certament, qualsevol que conegui la frenètica activitat d'una Diputació provincial ha de trobar el més normal del món rebre de tant en tant diners sense saber per què. Com pot ser il·legal? Que no és aquesta la funció de la Diputació? Un diputat provincial, igual que l'assassí a sou de Los tres días del cóndor que interpreta magistralment Max Von Sydow, mai no pregunta per què, a vegades pregunta com, i sempre pregunta quant.
