M'agradaria parlar una setmana més d'economia, però el que està passant a París quan escric aquestes línies és un símptoma d'una qüestió de fons que afecta tot el món. El terrorisme per si mateix és injustificable. En nom de les idees o les creences no és justificable cap assassinat. Hi ha dues constatacions perfectament complementàries. No es pot acusar l'Islam de terrorista. Però l'Islam és l'única religió en nom de la qual, en aquest moment al món, s'estan justificant vulneracions sistemàtiques dels drets humans; i que genera episodis minoritaris, però molt sanguinaris. I les principals víctimes són gents islàmiques. Per tant, primer convindria que l'Islam moderat majoritari s'organitzi globalment i triï una veu autoritzada que sistemàticament faci de tallafocs dels ultres.
En segon lloc, l'occident cristià, en el discurs ha d'anar amb molta prudència perquè fins fa 4 dies no tenia cap autoritat moral en aquesta matèria. La jerarquia eclesiàstica espanyola va beneir com a Cruzada una rebel·lió feixista contra la legalitat republicana i encara és hora que hi hagi una demanada de disculpa. I a una bona part d'estats europeus es va perseguir i exterminar milions de persones pel simple fet de ser de confessió jueva.
En tercer lloc, el pragmatisme occidental respecte als règims autocràtics islàmics als quals es riuen totes les gràcies mentre subministrin petroli i financin inversions hauria de fer un gir. No em val que fins i tot es demostri que tal o tal règim no ha finançat cap grupuscle terrorista que assola, abans que res, els territoris rivals de l'Orient mitjà, o que deixin de finançar l'obertura de mesquites controlades pels sectors fonamentalistes. El que em val és que són règims no democràtics, on no es respecten drets humans, començant pels de la igualtat home-dona i la llibertat d'expressió; com es feia, fins ben entrat el segle passat, a les dictadures europees autorevestides amb la pintura de la defensa de la civilització cristiana i occidental. Les contradiccions dels estats occidentals no ajuden a una posició contundent contra les teocràcies islàmiques. Com es pot fer boicot al comunisme de Cuba i no a la Xina o la dictadura de l'Aràbia Saudita? Com es pot sortir a favor de la llibertat d'expressió a la pancarta Je suis Charlie des del PP i els seus corifeus mediàtics, que donen suport a la Llei mordassa i que no deixen exercir la llibertat d'expressió? Com es pot fer l'onada a les dictadures que controlen l'energia fòssil i que estan especulant amb els preus del petroli per fer inviables les energies alternatives?
Per a avui ho deixo aquí. Continuarà la propera setmana.
