Quan el president de la Generalitat a l'exili Tarradellas va sortir d'una reunió amb l'àguila política que llavors era el president Suárez, i després d'una trobada de sords, va dir que la reunió va anar de maravella, va encertar de ple. Ambdós líders van llavors tirar endavant reformes, basades en la confiança mútua, que van culminar en una Generalitat restaurada, l'única institució de la República que va tornar, i en un pas significatiu en el difícil camí de la Transició.

Som a les portes de les terceres eleccions autonòmiques en cinc anys. Amb un pressupost prorrogat fantasiós per al 2015 que inclou més de 2.000 milions que t'ha de donar Madrid per la teva gran capacitat d'entesa i negociació. Alguns volen eleccions plebiscitàries, d'altres reclamen un canvi de Govern urgent, i per ells, del tot neces?sari. Enmig del soroll polític, hi ha la veu de la ciutadania. El primer trimestre del 2012, en dades de l'INE, va haver-hi 517 desnonaments diaris de famílies dels seus pisos a Espanya. El preu de l'aigua s'ha disparat aquí un 24% des de la privatització de la companyia pública Aigües del Ter-Llobregat, avui als tribunals, i que a?menaça en ser un dels grans errors de gestió de la Generalitat.

Amb la prima de risc del deute espanyol al voltant de 100, en l'època del president Zapatero era d'uns 160 punts, quan amb el rescat camuflat es van endagar mesures dràstiques de retallada. Els mercats van obligar a moviments polítics duríssims. Els Governs es nodreixen, en gran part, del deute públic que posen a la venda amb regularitat. Aquest 2015, el Govern espanyol cerca 240.000 milions d'euros per finançar-se, uns 650 milions d'euros al dia que inversors internacionals i nacionals compren o no, si confien en el Govern de torn. Un finançament que un grup en creixement com Podem, posa en perill amb la demanda de no pagar el deute. Aquesta és una arma dels mercats cap a una direcció concreta.

Els nostres polítics pateixen, des del Café para todos autonòmic, una manca de visió que inclou la data de les eleccions i poc més. Vegin el pacte a corre-cuita entre Mas i Maragall del nou Estatut, retallat després per via judical, després d'anys i panys de negociacions. Vegin l'absència d'un programa reformador en les administracions per partits que es proclamen reformadors, siguin Ciutadans, Podem o un altre. Coneixen un programa polític que inclogui la rebaixa salarial del polític o l'eliminació de càrrecs de confiança? Les ànsies de canvi i reformes de la ciuta?dania, són per damunt dels líders actuals. En una època que es preveu una certa hegemonia d'esquerres, si aquests partits volen millorar la situació econòmica, hauran d'endegar mesures de justícia social, que alhora, valorin la iniciativa privada des de la igualtat d'oportunitats. Calen estadistes, per damunt de líders populistes.