ANNALS LV

Aviat farà, doncs, setanta anys que es va crear aquesta institució científica i en aquest període ha publicat 55 volums dels Annals, ja que alguns volums en els moments de dificultats econòmiques van correspondre a dos anys. També ha publicat 22 volums de la sèrie monogràfica i 9 de la col·lecció de patrimoni cultural, editada conjuntament amb l'Ajuntament de Girona.

Adscrit al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació, l'Institut ha desenvolupat una tasca constant i eficaç, tot acollint, a les seves pàgines, treballs de recerca dels principals historiadors sobre les terres de Girona, referides a totes les èpoques. L'Institut viu de les subvencions de les institucions i de les aportacions dels seus socis i, a hores d'ara, desenvolupa la seva activitat i té la seu i la biblioteca a la Masia de la Torre, a tocar mateix de les restes de la extraordinària fortificació que fou, fins a la Guerra del Francès, la Torre Gironella. Actualment, l'Institut ha de fer front a una problemàtica diversa: en primer lloc i malgrat la seva vinculació amb la Universitat de Girona i la presència de professors a Junta de Govern, al Consell editorial i al Consell Assessor, el nombre de socis es manté força estancat, i tot i que té unes quotes excepcionalment baixes, la comunitat universitària en el seu conjunt hi fa una contribució limitada; en segon lloc, es desvetlla ara la incògnita de quin futur espera als centres d'estudis locals i comarcals, arran de la decisió de la Diputació de dissoldre el Patronat Eiximenis. És veritat que la Diputació ha dit que no hi haurà cap retallada econòmica a les prestacions, però també és cert que sense el paraigua protector del Patronat s'obren interrogants sobre la gestió posterior. Finalment, l'Institut s'encara a una problemàtica específica, vinculada a les mateixes característiques dels Annals; aquest anuari per la seva naturalesa té un caràcter miscel·lani i dóna sovint la sensació d'un cert calaix de sastre mancat d'un fil conductor, sense menystenir la qualitat científica dels treballs que s'hi publiquen. Aquesta problemàtica s'esvaeix en els casos dels volums que responen a un caràcter monogràfic i que publiquen treballs específics, com actes de congressos convocats per l'Institut al voltant de la Catedral de Girona o d'altres aspectes de la història de la ciutat. Convé, també, afegir que els volums miscel·lanis d'homenatge a historiadors gironins traspassats, com és ara el cas de Pere de Palol, Santiago SobrequésLluís Batlle i Prats han fet aportacions molt nodrides al voltant d'aquestes figures o de la temàtica de la seva especialitat, però sense abandonar el caràcter miscel·lani propi de la publicació. La dispersió i la transversalitat són inherents a la seva naturalesa i esdevenen, alhora, un avantatge i un inconvenient.

En el volum de 2014 s'hi publiquen dinou articles de temàtica molt variada. L'edat del ferro a Bellcaire, diversos aspectes de Gerunda, la data de la mort del comte Ramon Borrell, el monestir de Sant Daniel, Santa Bàrbara de Pruneres, Narcís de Sant Dionís, conversos jueus i musulmans, cartes de desafiament a finals del segle XV, masos del cap de Creus, diversos aspectes de la Guerra de Successió, un dietari d'Ultramort del segle XIX, l'analfabetisme a Olot, les publicacions religioses de la diòcesi, els museus de Girona, l'escoltisme, la reforma gregoriana, i malfactors penjats a València segons una carta de l'Arxiu Municipal de Girona. Vet aquí el repertori.

Sense cap ànim de menystenir la resta voldria remarcar, ara, les aportacions de Josep Maria Nolla sobre les pautes d'aprofitament i reciclatge de materials, a Girona, al ritme de la seva evolució urbana: les peces disperses d'un trencaclosques que comença a lligar. L'article de Josep Casas, David Vivó i Josep Maria Nolla sobre la torre número 13 de la Força Vella: Serra i Ràfols en els anys 30 i 40 hi havia detectat una poterna, una porta; més endavant s'apuntà la hipòtesi d'una gran claveguera desaiguant directament a l'Onyar i, finalment, es va concloure que Serra i Ràfols tenia raó interpretant que era una porta, però que s'equivocava de cronologia, la qual ara se situava en el segle XIV, en la reconstrucció de la muralla carolíngia com un accés al segon nivell de combat de la torre. Jaume de Puig repassa acuradament i documenta la repressió felipista la diòcesi de Girona. El Dietari de can Borràs d'Ultramort, que editen Enric Prat, Salvador Vega i Pep Vila aporta dades de 1802 a 1838 i és una valuosa font per al coneixement de la vida rural a la Catalunya de l'època. Finalment vull destacar l'article de Josep Clara sobre l'escoltisme catòlic, vist amb ulls del Frente de Juventudes i a partir del testimoni de personatges que, vinculats amb la Falange, van tenir un paper en els mitjans de comunicació i en la docència de les matèries d'adoctrinament que el règim franquista imposava; la contraposició entre l'educació escolta i la visió de la joventut del Frente de Juventudes és un bon termòmetre de la dualitat de la societat catalana en els anys cinquanta i seixanta.Vet aquí, doncs, que un any més han sortit els Annals. Com els de Girona, hi ha els d'Olot, els de Ripoll i els de l'Alt Empordà, tots amb una llarga i molt meritòria trajectòria. Aquestes aportacions no es poden perdre, ans al contrari, necessiten algun revulsiu, una bona empenta i una acceptació i difusió social més àmplies.