Si el rei negre de la cavalcada de Girona ha de ser un negre negre, al rei blanc li pertocaria, a banda de tenir la pell lletosa i una edat força avançada, ésser un barbut barbut; i, per aquesta regla de tres (mags), el paper de rei ros quedaria reservat a un home tampoc no massa jove, amb melena de tons ?gro?guencs/panotxa i amb pèl, pèl, a la cara. Però la realitat és tossuda, i a voltes contradictòria, de manera que a la Immortal, com acostuma a passar en la gran majoria de les cavalcades que la nit de Reis desfilen per la nostra pàtria tan sagrada, Ses Majestats d'Orient són postisses. Ni el blanc és tan blanc ni tampoc duu barba autèntica; ni el ros té melena rossa, i, és clar, el negre tampoc no és negre.
Alguns partits de l'oposició, ICV amb especial èmfasi, han abonat un debat poc fecund i força recurrent que gira al voltant d'acusacions més o menys subtils de racisme contra els Manaies, l'entitat que organitza la cavalcalda i, per elevació, contra l'equip de govern, que la paga. Diu ICV que el rei negre hauria de ser negre perquè "els temps han canviat": ergo, els negres negres que viuen a la ciutat interpretarien el paper de Baltasar a la perfecció i no caldria, llavors, pintar els blancs blancs de fosc. No es pot insinuar que una ins?titució és irrespectuosa amb la diversitat perquè en una rua hi ha una cara pintada. Hi ha altres termòmetres, molt més precisos, per valorar si entre tots estem fent les coses bé en el camp de la integració, i en això podríem estar d'acord amb Iniciativa que queda feina pen??dent. Però aquest debat, real i no pas reial, s'escapa de la compe?tèn?cia dels Manaies, que ja fan prou amb organitzar una cavalcada que, tot i que passeja reis postissos, moltes ciutats somien tenir.
