Al'Estat espanyol al voltant d'1.300.000 persones pateixen trastorns mentals greus (bipolaritat, esquizofrènia), el 3% de la població. Podrien tenir una vida normal si acceptessin que estan malalts i es mediquessin seguint tractaments i cures de metges, psicòlegs i familiars.

Fa uns anys vaig tenir una intensa amistat amb una persona extraordinària, però tenia un transfons inquietant torbador. Aviat ens vàrem adonar que hi havia un forat negre, era la típica maníaca depressiva; mesos després pel seu extrem comportament van descobrir que era una semimalalta bipolar moderada. Els seus continuats canvis anímics la delataven. No sabies mai de quina direcció venia ni de quin humor estava, la realitat es que estava sempre irritable o somiant grans projectes professionals o culturals que mai podria realitzar, ella els projectava, explicavaÉ semblaven realitzables. Servidor davant la fascinant personalitat i imaginació d'aquella noia intentava comprendre, serena, estimar un ésser d'un caràcter tan complicat, amb unes aspiracions i problemes immensos i tempestuosos com un oceà en plena tempesta tropical. Si a la poca estona de tractar-la, parla, explota en recriminacions, demandes, ajudes de tota mena. Tenia cap a 40 anys i havia viscut a diverses grans capitals, estudiant i impartint algunes classes particulars amb què justament es podia autofinançar i arribar a final de mes. Després de diversos fracassos professioals i sentimentals, a més plena de deutes, torna a la seva odiada ciutat, llar familiar.

Ella, la Republicana Federal Hazañista, que volia ser escriptora i ampliar estudis a Londres i Nova York, a Girona es refugià llegint dotzenes de llibres dels millors autors i pasejant el gos de la seva germanaÉ Davant dels alts i baixos del seu difícil caràcter superego d'irritabilitat, exigències, manca d'empatia, cordialitat, ens varem anar distanciant però la brillant personalitat, idees, inquietuds d'aquella noia em fascinaven i em preocupava que una noia de cap a 40 anus, fes la vida d'una estudiant immadura de 20 anys, però amb quina experiència, nivell intel·lectual superior, devoradora de diaris, llibres, infusions, amors, experiències, desitjos, frustracions.

En la primera època de la relació, la vàrem idealitzar com una heroïna romàntica, ens recordava l'Adela H. la filla de Victor Hugo. Després a una rebel moderna: com l'escriptora Virgínia Woolf. No vull amagar que ha estat una de les dones que he tractat que m'ha impressionat i inspirat més, sobre com n'és de difícil de tractar l'"etern femení" i més una dona amb un supertalent, cultivada, però mancada de diners per ser lliure, creadora, viatjar, estudiar, etc.

És molt dur acabar dient que pels fracassos constants de les dificultats, una persona que no ha sigut ni alcohòlica ni drogoaddicta, pateixi per culpa d'una malaltia hereditària com la dels bipolars. Com he llegit en el llibre extraordinari assaig titulat De la Euforia a la Tristeza, de F. Colom i E. Vieta, a l'Editorial Esfera, la bipolaritat és una malaltia hereditària que ha de ser tractada per psicòlegs i només medicant-se, segons els casos, no es cura mai del tot, però sí que es pot controlar i evitar anar a més per controlar els impulsos excessius quan s'està eufòric o les melangies excessives en les fases depressives.

Personalment crec que el cas d'un artista com Van Gogh, aquest embogit per la passió pictòrica i les dificultats per vendre la seva obra.

Els autors d'aquest tema expliquen casos reals d'expacients seus, que no necessàriament són grans artistes, literats, les persones amb tendències bipolars són més sensibles i imaginatives, és evident que la intensitat existencial dels bipolars estimula la creació poètica-literària com Bayron, Baudelaire, Blake, Keats, Balzac, Dickens, Hugo, Tolstoi, Woolf, etc.

Per a molts més burgesos i milions de centristes en crisi de classe mitjana occidentals i per ells tots els artistes literats, són no bipolars, si no bojos il·luminats bohemis, llibertins, subversius, etc. per que trenquen les regles conformistes de la classe mitjana i aspiren una vida més autèntica, intensa, creadora, lliure.

El dia dels Sants Innocents de 2014 vàrem rebre una postal de Honolulu. Reproduïm el text: "Lluís! M'he casat amb un multimilionari americà. I com a viatge de noces estem donant la volta al món.

Estic com sempre, vivint, llegint, i escrivint molt, i també a punt d'acabar d'escriure dos llibres.

Records de Virginia Woolf".