Ja tenim data per a les properes eleccions catalanes. El que semblava que seria inminent, unes eleccions plebiscitàries abans de les municipals, finalment es retardarà vuit mesos. Però per què el president Mas ha optat per una data tan tardana per a unes eleccions tan importants? Quines són les raons d'avançar unes eleccions i deixar un període tan llarg entre l'anunci i la convocatòria?

Molts són els motius que han portat a aquest calendari segons el meu punt de vista, però n'hi ha cinc d'importants.

En primer lloc, ho veiem o no, ens trobem inmersos de ple en el cicle electoral espanyol, fet que provoca que qualsevol elecció que es convoqui tingui una lògica "espanyola" i que per tant, la participació així com el vot, són diferents de si la convocatòria fos fora d'aquest cicle electoral. En aquest sentit, una convocatòria immediatament després del 9-N potser hauria evitat un fenomen ara ja inevitable.

I relacionat amb aquest cicle, el segon motiu és la certesa que en la propera convocatòria electoral que hi hagi, el malestar de bona part de la ciutadania es traduirà en vots per a les noves opcions polítiques i càstig per a les opcions tradicionals. El país està madur per a un càstig electoral. Si el president Mas hagués convocat eleccions per al proper mes de març, de ben segur que aquest "malestar" hauria aprofitat l'ocasió per expressar-se electoralment parlant i la irrupció de forces com Podemos hauria posat en risc la majoria sobiranista necessària per continuar el procés.

Un cop aquest malestar s'hagi expresat a les eleccions municipals i autonòmiques de maig, és possible que no influeixi tant a les eleccions catalanes de setembre.

El tercer motiu està provocat pel calendari. El 27 de setembre és quinze dies després de l'Onze de Setembre, per tant, la campanya electoral començarà just després de la diada. Una diada que de ben segur tornarà a ser multitudinària -i més amb les eleccions definitives a la cantonada- i que, a més de garantir la mobilització de l'electorat sobiranista, enmarcarà també les eleccions en nacional deixant en un segon terme l'eix dreta/esquerra i el nou eix, càstig/regeneració. Aquest marc mediàtic està garantit per les vacances d'estiu que endarreriran el curs polític a l'inici escolar i als dies previs a l'Onze de Setembre.

El quart motiu és la renovació de Convergència i Unió. Una renovació que requereix consolidació de lideratges més enllà del president. I això requereix un cert temps. En cas que s'hagués optat per una "llista de país" amb independents acompanyant el president. En aquest cas, la renovació ja s'hauria iniciat a través de la llista i del nou Parlament. En no poder fer una llista unitària, la renovació requereix un cert temps, i vuit mesos és un temps suficient.

I finalment, l'últim motiu però no el menys important, és l'evolució de l'economia. Després d'anys de males dades econòmiques, fa un cert temps que aquestes comencen a donar bones notícies. Una recuperació lenta que no acaba de ser percebuda per la majoria de la població. És probable però que al llarg de l'any aquestes bones dades econòmiques de mica a en mica vagin arribant a l'economia real. Això sens dubte seria una bona notícia per al Govern català, ja que veuria com després d'anys de retallades i males notícies econòmiques es comença a notar la recuperació. Això seria impossible a dos mesos vista, però no es pot descartar en un període de viut mesos.

Aquest són alguns del motius que han portat a un avançament electoral a vuit mesos, però és evident que el calendari electoral espanyol també ha influït en la data escollida. I en especial, en el que succeixi en les properes eleccions municipals i autonòmiques del vint-i-quatre de maig. I és que més enllà del poder polític que es decidirà en aquesta data, el resultat d'aquestes influiran evidentment a les eleccions catalanes de la tardor i en les eleccions generals d'hivern.

Si com assenyalen totes les enquestes, Podem irromp amb força a moltes autonomies, fet que provocaria que el PP perdi bona part del poder autonòmic, provincial i municipal del qual disposava i tenint en compte que hi haurà unes eleccions catalanes a la cantonada en què el tema principal de la campanya serà la independència de Catalunya, l'estratègia de Rajoy està molt clara: presentar-se davant les classes mitjanes espanyoles com l'únic garant del creixement i l'estabilitat i l'autèntic mur de contenció contra els "perills rojos-separatistes" que estan a punt d'assolir el poder a Espanya.

Tot això mentre hi haurà una guerra caïnita entre les forces d'esquerra que poden optar al poder.

En clau catalana però, les estratègies aniran en una altra direcció. En analitzar el nou escenari polític espanyol sorgit del 24 de maig i en aprofitar l'ocasió per fer una proposta rupturista en el marc d'una Espanya que políticament està a tocar de la implosió.

I tot això al llarg del 2015. Ens espera el que serà l'any més políticament intens d'aquest nou segle. Torna la política.