Els Serveis Socials ens renyen!

Gemma Ros Valls. Presidenta Pro Vida Girona. blanes

A Pro Vida -ONG d'ajuda a la dona embarassada- ens expliquen sovint experiències de quan van a serveis socials per demanar ajut per la seva maternitat, i reben aquesta resposta: "Per què t'has quedat embarassada!?"; "Si no pots mantenir el fill, avorta!"; "Et donem facilitats per avortar però no per tirar endavant l'embaràs". Una d'aquestes noies, l'Anna, estava espantada davant la resposta de serveis socials; ella esperava un suport per poder tenir el seu fill, i ens deia: "L' actual situació precària que vivim la meva parella i jo és temporal, la nostra vida canviarà, i recuperarem l'estabilitat econòmica; mentre que el fill, si l'avortés, seria una pèrdua per sempre, i mai el recuperaria".

La llei d'avortament, que dóna per bo facilitar l'avortament i no el suport a qui vol tenir el fill, crea injustícies com aquesta. La mateixa llei és una greu injustícia contra la mare, contra l'infant volgut, i contra una societat que està envellint sense recanvi generacional.

El límit a la llibertat d'expressió

LluÍs Batlle i Gargallo. girona.

Voldria fer un petit afegitó a l'article de Jorge Dezcallar sobre els assassinats de París al diari del dia 17. Té raó en tot el que diu.

Però hi trobo a faltar un petit detall. Oblidat potser per haver-lo sobreentès. Crec que la llibertat d'expressió té un altre límit, que no es pot confondre amb l'autocensura. És el límit que imposa la voluntat de no molestar els altres. No és un límit imposat per cap llei, sinó pel desig d'una bona convivència, de fer la vida més agradable als altres. Malgrat el nom, no ho qualifico d'autocensura perquè és un límit que no ens el posem per estalviar-nos problemes; ens el posem voluntàriament per evitar disgustos als altres. És un límit que els homes hauríem de procurar estendre, sobretot si presumim de procurar un món millor.

Ja sé que moltes crítiques a les religions poden ser de bona fe i estar motivades per una creença honesta en considerar-les un mal que convindria extirpar. Però, en la major part del casos que vaig veient, em sembla que les crítiques en temes religiosos estan redactades amb un "si els molesta que es fotin" que no amb un "desig de no molestar". Procurem no molestar i viurem tots millor

Compromís amb la transparència

Maria Valencia i Vera. Presidenta del MCECC. Barcelona

En resposta a la carta publicada el dia 19/01/2015 i titulada "Cornuts i pagant el beure", escrita per en Xavier Esteve, volem aclarir les dades que s'hi exposen.

Si l'autor de la carta formés part d'un centre d'esplai del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) no tindria els dubtes que planteja perquè coneixeria que la transparència i la participació és l'estil amb què MCECC administra la seva gestió econòmica. Aquesta informació s'explica i debat en reiterades reunions, trobades, grups, es presenta i s'aprova a l'assemblea anual i està disponible a la pàgina www.peretarres.org/mcecc.

El mateix document d'informe econòmic, citat en aquesta carta, explica en la pàgina 7 que els 180.000 € destinats a la Fundació Pere Tarrés corresponen a despeses d'administració, gestió econòmica, recursos humans, manteniment, llum, aigua, gas, despeses d'edifici,... i és així com s'explica als responsables dels centres d'esplai. En la darrera pàgina d'aquest informe es pot observar com la destinació directa als centres d'esplai és de 566.431,81€ (i no els 32.000 que cita la carta).

L'acció del MCECC passa també per destinar recursos a ?"lloguers d'espais", que es corresponen a estades dels monitors/es en cursos formatius, trobades, accions,... i que assumim amb l'objectiu de millorar les competències dels monitors/es.

El pressupost de les publicacions, que prové tant de subscripcions com de publicitat i subvencions directes, inclou accions més enllà de la revista Estris en paper (comunicació del MCECC, butlletins interns, revista Monitor Educador, diaris digitals, xarxes socials...), representant aquesta un 14,14% del pressupost de l'àrea. Estris és una eina pedagògica de qualitat reconeguda per tot el sector amb una clara vocació de servei als centres d'esplai i els seus monitors/es.

El MCECC és Fundació Pere Tarrés, com la Fundació Pere Tarrés és MCECC: els objectius i missió d'aquesta entitat sempre han buscat la promoció, millora i reconeixement de l'educació en el lleure al nostre país.

Convidem el Sr. Xavier Esteve, i a tothom que ho vulgui, a adreçar-se a nosaltres directament per aclarir tots els seus dubtes.