Enguany se celebren deu anys de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, una organització publicoprivada encarregada d'estudiar i d'assessorar sobre les repercussions de la relació entre l'activitat de l'home i el territori on aquesta es desenvolupa. I pel que sembla, en aquest temps s'ha millorat i molt la consciència sobre l'impacte al territori de qualsevol activitat o projecte que es vulgui desenvolupar, tant és així que en els darrers temps, i malgrat que el pressupost d'aquest ens s'ha vist reduït a la meitat, són moltes les institucions estrangeres que consulten aquest Observatori o que es fixen en la seva activitat per reproduir-la en els seus respectius països.

Ho hem vist fa pocs dies, amb la decisió de Ferran Adrià d'aturar part del seu projecte del Bulli Foundation a la cala Montjoi de Roses, per avaluar, juntament amb el territori, l'impacte del seu projecte. I malgrat que es tracta d'un projecte emblemàtic i necessari és cert que aquest ha de buscar un encaix equilibrat en l'espai on es vol desenvolupar, en aquest cas, un espai natural protegit. Aquest podria ser un exemple de la tasca desenvolupada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya que no pretén aturar el progrés però que sí busca com equilibrar aquest amb la conservació i la gestió del paisatge.

No resulta fàcil trobar aquest equilibri i més quan nombrosos projectes topen amb la intolerància de col·lectius que al·leguen defensar la virginitat del paisatge davant de qualsevol iniciativa, en una contradicció permanent amb el seu propi estil de vida. Defensar el territori no vol dir evitar tota intervenció en aquest, vol dir ajustar progrés i paisatge en una convivència difícil però possible si allò que s'aplica és el seny i la capacitat de convèncer. És en aquest espai on s'ha sabut posicionar l'Observatori del Paisatge i on la seva tasca es fa més rellevant.