El nacionalisme banal -el de l'Estat- és sempre present com a veu en off per fer-se sentir sense que es vegi. És la "normalitat". Felip IV i el comte-duc d'Olivares proposaven l'estratègia de "que se cumpla el efecto sin que se note el cuida?do". Tradicionalment, socialistes i comunistes han afirmat que no són nacionalistes. La realitat és tota una altra, però: no hi ha països més ultranacionalistes que Cuba, Corea del Nord, Veneçuela i tutti quanti... A Espanya, el PSOE i el PP juren pels seus morts que no són nacionalistes, que això és una cosa dels perversos catalans. Fins i tot ens equiparen als nazis, ara i adés. I, no obstant, practiquen el nacionalisme més tronat, el que diu, per exemple, que Espanya data de l'època dels romans.

També ho hem vist amb Syriza, que té un inequívoc llenguatge nacionalista, i per acabar-ho d'adobar, s'ha aliat amb un partit ultranacionalista i xenòfob, que és el tipus de nacionalisme dels estats constituïts. Un pacte que ha deixat amb el cul a l'aire ICV, CUP i la resta, que no s'estan de criticar el pacte d'ERC amb CiU.

França, en ocasió de les manis de Charlie Hebdo-que anaven dels llocs tan emblemàtics del nacionalisme francès com la plaça de la Nació i la plaça de la República- ha mostrat un nacionalisme exacerbat, banal però real. Un nacionalisme que exclou les altres nacions de l'hexàgon, al qual s'havia apuntat Charlie Hebdo en articles i portades contra el que en diuen, despectivament, "llengües regionals". El seu company Libération no es queda enrere.

I Podem, que amb la seva modernor es presenta com un partit a les antípodes del nacionalisme? Doncs ja ha començat a ensenyar la poteta del pitjor i més ranci ultranacionalisme espanyol. Una alta dirigent d'Astúries va escriure un article absolutament contrari a l'ús de la llengua catalana. En l'Assemblea constituent de Palma de Mallorca varen escridassar els que feien servir el català i els varen impedir de fer-ho. A Barcelona han passat casos semblants. I ja no diem les coses que s'han piulat per internet per part dels seus seguidors. La seva representant a Catalunya -vergonya per a la Universitat de Girona!- té un discurs que li mereixarà ser l'espanyola de l'any.

Per tant, no són pas quatre caps calents: és la direcció que és anticatalana. Pablo Iglesias va dir que no era necessari que els metges parlessin en català -afirmació tan frívola com greu-. I el secretari general de Podem a València, en una entrevista a El Temps, es mostra totalment en contra fins i tot del nom de País Valencià... Exactament com el PP i l'ultradreta més blavera...