31 de gener de 2015
31.01.2015

Cartes

31.01.2015 | 00:27

Incivisme al carrer Migdia de Girona
enric lópez. girona.

El carrer Migdia de Girona, especialment en el tram comprès entre el seu inici i Emili Grahit, s´està convertint en un niu d´activitats incíviques sense que la policia municipal sembli excessivament interessada a aturar-les. No és en absolut estrany trobar en aquest tram de carrer cotxes aparcats sobre les voreres (literalment), ciclistes circulant de manera temerària per aquestes mateixes voreres, grups de joves que sobretot les nits de dijous campen a la seva cridant i cantant, veïns que repliquen llençant ous des dels balcons sense tenir massa en compte si l´objectiu és o no «culpable», tifes de gos alegrement dipositades enmig del pas i no retirades pels propietaris dels animals... Molts veïns i usuaris habituals d´aquest carrer es troben sovint amb situacions com aquestes, i altres de similars, i curiosament mai no hi ha cap policia a la zona (ni tampoc aquells «agents cívics» que no se sap gaire bé què fan) per evitar-les o sancionar-les.

Reflexions i oració final de la Sra. Cospedal
Mateu Frigoler Teixidor. canet d´adri.

Quan la senyora Cospedal surt a la TV amb la seva carona maquillada color de pega dolça parlant del seu antic tresorer senyor Bárcenas és tot un poema, l´erotisme convertit en satànics desitjos. D´aquest bon senyor ja quasi ni se´n recorda: «Sí, era un sapastre que vàrem tenir de tresorer, però ara que ha sortit de presó qui sap on para». I això ho diu amb les genives inflamades pensant en aquells 42 milions suïssos que eren el seu pla de pensions. «Maleït home ara de butxaca curta que encara ha trobat 200.000 euros per sortir d´una presó que mai havia d´abandonar, inclús la seva pobra sogra ha participat en el gran recapte familiar per poguer-lo alliberar. Mariano, hem aprovat la perpètua massa tard». «Era un cas com un cabàs, només feia que escriure en la seva llibreteta noms i quantitats per entreteniment i al mateix temps comprometre tothom». «Però, què diuen de caixa B, jo només he sentit a parlar de la de Pandora, La Caixa on treballa la Infanta i la de seguretat que té el meu marit al soterrani del nostre banc». Oració final: «Albatros de la nostra sagrada ensenya, germà gran del colomet de l´Esperit Sant, deslliura´ns de tresorers engatussadors, que el crepitar de les onades per tu sobrevolades t´esmolin ungles i bec per allunyar-los». Amén.

Cada dia falta menys per al 27-S
enric carcereny beltran. lloret de mar.

Després de llegir a la premsa l´article d´en Joan Tapia, em pregunto què pot passar després de la compareixença del president Mas, i que les enquestes donin un resultat a la baixa de CiU, i el president, amb l´excusa que les estructures d´estat no estan prou preparades suspengui les eleccions del 27S? El Periódico titulava «CiU acusa ERC de pervertir les plebiscitarias amb el cas Pujol». I l´ARA no es quedava enrere. El Govern minoritari de Mas (50 diputats sobre 135) sobreviu perquè Esquerra li ha donat suport des de finals del 2012, i ara votarà els presupostos del 2015.

ERC ha impedit per quatre vegades que Mas vagi a la comissió Pujol i ara quan ha variat el seu vot perquè Mas no ha demanat anar-hi a petició pròpia a la comissió d´Afers Institucionals, resulta que Esquerra es mou per foscos interessos electurals i de partit i a més, és antipatriota. És insostenible que un partit que diu voler «refundar-se» i tenir «tolerància zero» amb la corrupció no només s´oposi al fet que Mas vagi a la comissió Pujol, sinó que a sobre vol imposar aquesta conducta als partits patriotes.

A veure. Mas va ser designat a dit per Pujol com a successor (com Rajoy amb Aznar). El secretari general de CDC –i principal col·locat en la línia de successió– era fins fa molt poc Oriol Pujol, que està imputat en el cas ITV i en un altre de deslocalitzacions. I el mateix Mas va dir al Parlament l´estiu del 2013 que en el cas Millet o cas Palau la responsabilitat seria, en tot cas, del tresorer del partit (que va morir). Si els portaveus de CiU critiquen un altre partit, que és el que li permet seguir governant, per no ser prou submís és que alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook