El triomf de Syriza a Grècia és molt més que la victòria electoral d'un partit nou, que ha sabut crear una nova expectativa de futur en un país sense il·lusió, gairebé sense forces per sobreviure. Però el triomf de Syriza pot ser també la primera prova que és possible afrontar l'ofensiva d'un poder malànima, que ha acabat convertint les persones en números d'un llibre de balanços, on només compta el benefici a qualsevol preu. Pot ser un alè d'esperança per a tants milions de persones que pateixen les terribles conseqüències d'un sistema polític-econòmic que els ha dut a les portes de l'anihilació, i que no sabien com sortir-se'n.

No hi ha cap dubte que Europa ja no serà la mateixa després del triomf de Syriza. Són molts els camins que el canvi grec ha obert en el futur europeu. Per exemple, el d'acabar amb una fórmula política, el bipartidisme, que ha conformat i afavorit l'escenari perfecte per al desenvolupament del poder econòmic; una fórmula a bastament espremuda, però encara utilitzada amb èxit per barrar la recerca de nous camins de gestió social i política. O el de permetre afrontar amb possibilitats un dels grans problemes creats per l'actual política econòmica neoliberal: el creixement continu de la desigualtat social, el greuge que la meitat de la riquesa mundial la tingui l'1% de la població, i l'altra meitat es reparteixi entre el 99% restant. El triomf de Syriza pot iniciar altre cop el camí cap a una societat en què el valor de l'individu no estigui marcat per les seves possessions. Ni que només sigui una esperança, cal seguir l'exemple.

PS.- Excepte pel que fa a la marginació de la dona com a protagonista de primera línia en els rols socials.