Finalment el ministre Wert pren una decisió amb què estic d'acord. Facilitar de forma progressiva i voluntària que les universitats de l'Estat s'homologuin amb les europees pel que fa al model d'estudis de Bolonya. Aquest model a tot Europa, menys a Espanya, va ser de tres cursos de graduació i dos de màster.
Les universitats i les institucions catalanes s'havien pronunciat ja en època del conseller Solà a favor del model majoritari a Europa. Però el PSOE va optar pel 4+1. Els arguments eren puerils i proteccionistes: evitar que els alumnes espanyols s'escapessin a Europa a fer màsters. Una constatació, doncs, de la manca d'autoestima sobre la capacitat d'atracció de la universitat espanyola. Aquest 4+1 condemnava els alumnes d'aquí a una càrrega acadèmica superior que l'europea i a tenir dificultats d'homologació.
Les crítiques genèriques sobre Bolonya són ridícules. El tema de la privatització és una solemne estupidesa. L'actual Universitat amb estructures de governança de l'Antic Règim és la que ja s'ha venut fa temps a les grans corporacions que formen la casta. Els grans bancs i les grans empreses no necessiten Bolonya per haver creat portes giratòries amb l'aristocràcia universitària. En canvi, si s'apliqués bé Bolonya, que no es fa, s'hauria d'avançar cap un model d'universitat dual i professionalitzadora. La carrera de medecina és de les poques que des del primer curs van lligades a pràctiques hospitalàries creixents. No entenc que el que és bo per als metges no sigui bo per als mestres, els advocats, els economistes o els arqueòlegs.
Per poder dualitzar la universitat es necessiten totes les empreses públiques i privades; i com que la majoria de llocs de treball estan en escoles, ajuntaments, jutjats i pimes industrials i de serveis, és aquí on la pràctica s'hauria de desenvolupar sistemà?ticament al llarg de la carrera. I no com ara, on és una burla que al final del grau es justifiquin dues-centes hores ridícules i sense comprovació real de l'aprenentatge; i amb això es justifiqui la professionalització.
Tant costa entendre això? N'hi ha que no ho volen. D'una banda, la cacicada clanista d'alguns models de facultat on molts dels que tenen plaça, en el millor dels casos es dediquen a fer papers per al currículum, i abandonen responsabilitats de docència o de gestió i deleguen la feina grossa a professors associats que estan cobrant 400€ bruts. I de l'altra, la demagògia esquerranista d'algunes minories estudiantils que troben capitalista tot allò que sigui sortir de l'Antic Règim. Per això, com deia el film dels anys 70: "Los extremeños se tocan".
