Dies enrere, Joan M. Minguet va rebre un premi amb què se li reconeixia la llarga trajectòria com a historiador i crític d'art contemporani. A l'hora de recollir-lo, Minguet no es va mossegar la llengua. Va denunciar com, des de la Generalitat i altres administracions, es desmantellen els museus i els centres culturals del país, com s'hi col·loquen càrrecs a dit i com se'ls fa perdre la independència del poder polític.

Figueres va ser un dels llocs enumerats per Minguet. Gràcies a l'alcaldada del Museu de l'Empordà, que formaria part d'aquesta estratègia global. El pitjor de tot és que, a hores d'ara, l'equip de govern figuerenc continua sense tenir ni idea de què vol fer-ne, del pobre museu.

Això es va tornar a fer evident divendres passat, durant la reunió de treball de l'alcaldessa i les desenes d'assessors que, segons ella, hauran de decidir en quinze dies el full de ruta del museu. Com es pot intuir, la trobada va oscil·lar entre el desori, els castells de fum i la xerrameca propagandística.

Ja que el nostre equip de govern fluixeja en idees, em permeto convidar-lo aquest dissabte a La Cate. Hi celebrarem una taula rodona i un debat obert sota la premissa "Quin Museu de l'Empordà vols?", moderats pel periodista Josep Playà. Hi parlaran Vicenç Altaió, Nora Ancarola, Joan Vicens, Carme Sais i Joan M. Minguet, des dels àmbits de l'activisme cultural, l'art visual, la museologia, la gestió cultural i la crítica d'art. Serà una vetllada interessant, profitosa i potser n'incomodarà més d'un. La cultura i l'anestèsia, però, no han fet mai una bona parella.